Nucli històric de Vilallonga del Camp
Vilallonga del Camp tot i ser un petit municipi ens ofereix un ampli patrimoni que es materialitza pels seus carrers i places, tot dibuixant un nucli històric d’un gran interès per tal d’ésser visitat i gaudir del nostre passeig mentre admirem els seus edificis i monuments lligats a la seva història.
| ||||||
L’edifici de l’Ajuntament es una construcció amb la façana principal a la mateixa plaça i una de lateral que dona al carrer Doctor Fleming. Presenta tres pisos: a la planta baixa hi ha un petit porxo; a la primera, un gran balcó, i a la segona, un conjunt de nou finestres entre les dues façanes.
| ||||||
| ||||||
|
Can Mestres o Casa Mestres és una casa construïda en el mateix gruix del mur de la muralla. Com a curiositat cal fer esment que la paret comuna amb la casa Sol a la planta baixa correspon a la casa Mestres, mentre que el pis noble i les golfes corresponen a la casa Sol. L'edifici fou restaurat tot respectant la seva estructura primitiva i adequant-la a les necessitats del moment actual. Consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa té dues portes d'accés a la muralla i petites finestres que recorden antigues espitlleres. El primer pis, o pis noble, té diverses finestres restaurades. El segon pis presenta una galeria correguda d'arcs, amb una estructura típica a totes les cases del nucli que són de la mateixa època. Encara es poden observar petits contraforts que donaven estil de fortificació a la casa.
| ||||||
Can Reig, habitatge de planta quadrada i ben proporcionada, constitueix un edifici de característiques pròpies del segle XVII. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs de la casa han estat emblanquinats, a excepció dels marcs de finestres i portes, que són estructurats amb carreus de pedra, i del sòcol de la façana. La planta baixa té dues portes, una més gran d'arc de mig punt adovellat i l'altra de llinda. Al primer pis hi ha dos balcons senzills i les golfes primitives estan ocupades per diverses finestres disposades simètricament. La façana està rematada per una cornisa motllurada que sobresurt.
| ||||||
| ||||||
|
Can Serra, formada per diferents edificis adossats, està situada a la vora del portal de l'antiga muralla de Vilallonga, que en aquest sector no s'ha conservat. La zona de la casa que dona al portal de Vilallonga presenta una gran construcció de tipus basilical. Cal destacar la forma peculiar de les finestres, d'arc escarser i estructurades a manera de tríptic, així com la cornisa, organitzada a manera de frontó triangular. La part de la casa que dona al carrer del Dr. Fleming presenta una interessant porta d'accés d'estil neoclàssic (segle XVIII), amb pilastres adossades sense capitells i entaulament motllurat
| ||||||
En el segle XVII podríem enquadrar la Casa Albinyana, una casa d'estructura quadrangular amb planta baixa i dos pisos. Els murs són fets amb maçoneria i arrebossats, mentre que les obertures presenten emmarcament de pedra. A la planta baixa destaca la porta d'entrada, feta amb arc de mig punt adovellat; al seu costat s'obre una finestra. El primer pis té finestra i balcó i les golfes galeria d'arcs rebaixats, sostinguts per pilastres de cimaci motllurat. Damunt de la galeria s'observa la teulada, recoberta de teula àrab. La façana del carrer del Trull presenta poques obertures, totes elles d'estructura quadrangular. La casa, en conjunt, no ha sofert gaires modificacions. La Casa Sol és un edifici senyorial, de planta baixa, pis i golfes, format per diferents cossos que dibuixen una planta en forma de creu. El cos meridional està travessat per una volta que connecta la plaça de l'Església i el carrer de la Muralla. L'origen de la casa es remunta al segle XVII, si bé ha estat sotmesa a nombroses reformes posteriors com la de l'any 1882, documentada per la inscripció a la clau de l’arc de mig punt de la porta d'accés. El primer pis presenta tres balcons rematats amb cornises i perletes, i coronant tot el conjunt hi ha una galeria correguda de vuit arcs de mig punt.
| ||||||
| ||||||
|
L’interès de la Casa Sol rau tant en el seu estil arquitectònic com en la seva estructura, que fan que la casa tingui una tipologia molt poc corrent. La casa va ser construïda prop d'una porta del recinte emmurallat i oberta en una transformació de la mateixa casa. Agrupa almenys tres edificis diferents, dels quals un presenta la façana a la plaça de l'església, l'altre surt cap al carrer exterior a la muralla tot endinsant-se a la casa Mestres i l'últim passa per damunt de l'arc del portal de la muralla. Així com els dos primers edificis presenten un estil de caràcter renaixentista popular tardà, el darrer és d'estil eclèctic, amb galeria d'arcs apuntats. La Casa Virgili és una casa de tipologia comuna dins el nucli antic de Vilallonga, típica de les cases bastides al segle XVI. Presenta una portada d'arc de mig punt adovellat, de grans proporcions i restes d'un contrafort que devia sostenir una de les torres que servia de guaita, actualment desapareguda. El pis noble presenta dos balcons de factura recent, situats a banda i banda d'una finestra senzilla. Les golfes de la casa presenten una galeria d'arcs de mig punt recoberta de maons. Aquesta casa es troba a la vora mateix de la porta est de la muralla, que comunica el carrer Major amb la carretera de Tarragona.
| ||||||
| ||||||
|
La revolució industrial suposà la modernització d’un país de llarga tradició agrícola conservadora. L’economia va donar un tomb i aparegueren noves classes socials. Aquest canvis suposaren també canvis als pobles i ciutats. Un de cabdal fou la portada d’aigua corrent a les poblacions. Si bé no totes les cases disposaven d’aquest servei si que els seus habitants disposaven de fonts públiques on abastir-se d’aigua. La font de la plaça de l’Església, monument datat el 1871, seria un d’aquests exemples. Es tracta d’una font bastida sobre un esglaó de quatre cares amb les cantonades de pedra ben escairada de tipus encoixinat. En dues de les seves cares, diametralment oposades, hi ha en cada una d’elles dos brocals que ragen damunt una pica de pedra. Per sobre dels brocals hi ha l’escut de la població.
| ||||||
El villalonguí Pere Virgili, que fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia, formà part del moviment cultural i científic del segle XVIII anomenat Il·lustració. Fou una figura cabdal per la medicina del nostre país. Fundà a Cadis el primer centre de l'Estat on s'ensenyava l'art d'operar. Destacà per la seva habilitat com a cirurgià, tal com ho demostren els seus treballs en el camp de la medicina renal i el fet de realitzar la primera traqueotomia amb èxit. Exercí de Cirugià de Cambra del rei Ferran VI.
| ||||||
| ||||||
|
A la seva vila natal, Vilallonga del Camp, a part d’establir el Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili, on hi ha exposades fotografies, gravats, estris i retrats vinculats a Pere Virgili i a la cirurgia espanyola del segle XVIII, en motiu del 300 aniversari del seu naixement, l’any 1999 se li dedicà un monument en el que apareix el bust d’aquest il·lustre personatge amb el seu escut d’ames i una inscripció que fa referència a la data de naixement i mort d’aquest destacat compatrici.
| ||||||
| ||||||
|
El poble de Vilallonga encara conserva clarament diferenciat el recinte de la primitiva vila emmurallada, conformat per una successió de portes d'accés i restes de muralla que tancaven el nucli originari. Moltes cases de l'actual vila foren construïdes dins el gruix de la muralla i altres tenen accés per la mateixa muralla. Una porta destacable és la que obre el carrer Major per la part de la carretera de Tarragona. Aquesta presenta un arc de mig punt adovellat format per grans carreus.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Com en tantes d’altres viles de la nostra geografia, era costum dedicar una capelleta al sant del qual prenia el nom el carrer. Les advocacions de Sant Isidre, a l’ambient rural, i el Sagrat Cor, la devoció al qual prengué força a partir del pontificat del papa Lleó XIII a l’últim quart del segle XIX són freqüentment identificables en molts del nostres pobles.
| ||||||
Us convidem però a continuar descobrint més i més detalls i endinsar-vos tant com la sana tafaneria de voler saber més del lloc que visitem us demani. Nosaltres acabarem aquest breu recorregut per una arcada o passadís evocador de temps passats quan la vil·la restava tancada en sí mateixa i aquest tipus d’estructures eren tant pròpies, aportant una solució a la manca d’espai edificable, a la vegada que permetien resguardar la vila dels perills de l’exterior.
|
