La Granadella - Setmana Santa 2024
Sant Hilari Sacalm - Setmana Santa 2024

Museu-Arxiu Pere Virgili de Vilallonga del Camp

Vilallonga del Camp - Museu Arxiu Pere Virgili
Vilallonga del Camp - Museu Arxiu Pere Virgili

Per conèixer qui era Pere Vigili i la seva important aportació a la medicina:



Pere Virgili i Bellver va nèixer a Vilallonga del Camp l'any 1699 i va morir a Barcelona l'any1776. Va ser una gran il·lustrat, un cirurgià militar que va desenvolupar la seva trajectòria professional als hospitals de Tarragona, València i Cadis.

Fou Cirurgià Major de l'Exèrcit i Cirurgià Primer de l'Armada. Constatà la manca de formació dels seus companys que per manca de coneixements anatòmics poca cosa podien fer per ajudar als ferits de guerra. Després d'aconseguir l'autorització del rei Ferran VI, va fundar el Col·legi de Cirurgia a Càdis l'any 1748. Per primera vegada hi havia un centres especialitzar per formar als cirurgians. Uns anys després, el 1768, va crear el Col·legi de Barcelona.
 

Tal i com es relata a la Galeria de Metges Catalans: "El 1724, complerts els tres anys de formació, Pere Virgili ingressa com a cirurgià militar al Regiment de Cavalleria de Calatrava. El 1726, l’Exèrcit el trasllada a València i treballa, també, a l’Hospital Reial. El 1727, durant la campanya de Gibraltar, és nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires on coneix el cirurgià major de l’Armada Joan Lacomba, que convenç Virgili perquè es passi a la Marina. Dos anys després, s’embarca pel seu primer viatge a Amèrica. Més endavant, viatja a Orà i a Itàlia.
 
El 1732, rep una subvenció reial de Felip V per formar-se a París on té com a mestre Claude le Cat. De tornada a Cadis, el 1734, Pere Virgili es casa amb Joana Roland, gaditana d’una família de cirurgians d’origen francès, amb qui té una única filla, Francesca Rosalia. La noia, el 1753 amb només disset anys, es casa amb el seu oncle i ajudant de cirurgia del seu pare, Lorenzo Roland. El matrimoni té un sol fill, Josep Roland Virgili (1760 –1791). La la seva germana té un fill, el cirurgià Andreu Montaner Virgili, que és nomenat pel seu oncle director del frustrat Reial Col·legi de Cirurgia de Nova Espanya (Mèxic).
 
El 1735. Pere Virgili s’enrola en un segon viatge a Amèrica amb missió comercial, una travessia en què han d’afrontar situacions desastroses. D’escala a Canàries, s’assabenta que ha estat pare i, ja a l’Atlàntic, comencen els contratemps: avaries, calor i tempestes, naufragi de la flota, malalties i epidèmies. Després de passar per Puerto Rico, Santo Domingo i vorejar Cuba, arriben Veracruz, el port de destí on Virgili es dedica a guarir els malalts i ingressa els més greus a l’Hospital de Montes Claros on hi constata les deficiències sanitàries i tècniques que pateix el centre i acaba traslladant-los novament al vaixell.
 
Torna a Cadis l’estiu del 1737 i el juny del 1738, emprèn un tercer viatge amb l’encàrrec d’organitzar els Hospitals Reials de Cartagena d’Índies, L'Havana i Aguada a Puerto Rico. El 1740, Virgili com a cirurgià ajudant salpa amb el vaixell almirall ’Invencible’’ amb destí al continent americà. Arribats a Cartagena, que està sent atacada pels anglesos, Virgili ha d’atendre nombrosos mariners ferits.
 
Virgili, tot i demanar el seu retorn a la península diverses vegades, ha de romandre a l’illa de Cuba quatre anys. Fins al març de 1745 no rep l’ordre del Marquès de l'Ensenada per ”continuar el mèrit” a l’Hospital de Marina de Cadis a les ordres del cirurgià major Juan Lacomba, ja gran i molt fatigat. Poc després, el Marquès de l’Ensenada tramet a Virgili l’encàrrec del rei de crear el Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada a la capital gaditana amb la missió de formar cirurgians navals. Virgili passa 4 mesos a Madrid per presentar el projecte a la Cort d’on ha de sortir l’ordre de nomenar-lo director amb la capacitat de designar els catedràtics. Aprofitant el Col·legi de Practicants que havia fundat Lacomba, Virgili posa en funcionament la nova institució acadèmica a principis de 1749 i la dota d’un professorat excel·lent format als millors centres europeus. El nou Col·legi de Cadis disposa, també, dels millors i més nous recursos, llibres i instrumental per fer les pràctiques quirúrgiques.
 
El 1754, Ferran VI nomena Pere Virgili cirurgià primer de la Reial Cambra i Alcalde Major Examinador del Protobarberat. Després, el rei Carles III, el seu successor, l'autoritza a crear un Col·legi semblant al de Cadis per formar cirurgians militars a Barcelona. El Reial Col·legi de Barcelona s’inaugura el 1764. A partir d’aquest moment, Virgili exerceix entre Barcelona, Cadis i Madrid com a cirurgià de cambra de Ferran VI i, després, de Carles III. A partir del 1770, Virgili viu definitivament a Barcelona on, malalt en els darrers temps, mor el 1776 i és enterrat al Convent dels Caputxins de la Portaferrissa."

Al Museu podem trobar des d'exposiciosn d'utensilis dels oficis menestrals que hi havia a Vilallonga del Camp quan va néixer Pere Virgili (aiguardentet, teixidor...) fins mostres d'utensilis d'un cirurgià de l'època, així com escrits personals i la recreació d'una infermeria d'un vaixell del segle XVIII.


Per ampliar informació i visites al Museu-Arxiu Pere Virgili (+info)

 

Calendari

Per visites:
Telèfons de contacte: 977 840 101 - 616 198 050 - 618 191 753
 

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Vilallonga del Camp - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
A cau d�orella
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web