Sant Martí de Mata
| ||||
| ||||
El primer esment d'una capella dedicada a Sant Martí és de l'any 878. Es tracta d’una capella rural que a l'edat mitjana va fer les funcions de parròquia de la població dispersa del veïnat. Jurídicament, depenia del castell de Mata i eclesiàsticament, era sufragània de Santa Maria de «Civitas fracta» o de Mataró al menys des de l’any 1096. En algun document apareix citada com Santa Maria de Mata segurament per alguna imatge de la Mare de Déu que hi havia a l'altar, junt a la de Sant Martí. | ||||
| ||||
Als segles IX-X es devia edificar el temple que coneixem i que, en essència, ha arribat als nostres dies, encara que amb diferents reformes documentades com la de 1581 o la de 1767 com consta en una inscripció a la paret lateral “ANY MDCCLVII SE REMENDA”, en la que es va construir l’altar barroc. | ||||
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, amb sostre format per un embigat de fusta i coberta amb teulada a doble vessant. Un dels laterals presenta tres contraforts entre el quals s’obre la porta d’entrada adovellada d’arc de mig punt i una petita finestra d’espitllera oberta en un sol bloc de pedra. En un extrem de l'edifici hi ha una petita espadanya amb una sola campana. El parament és de maçoneria, amb pedres de diverses mides, restes de ceràmica i algun carreu, lligat tot amb morter de calç i sorra. Els angles són de carreus mitjans i grans lligats amb argamassa. | ||||
| ||||
L'any 1926 es va ensorrar part del sostre i l'altar barroc estava molt malmés. El 1933 es trobava en estat ruïnós, sense coberta i les parets a punt de caure. Durant la guerra de 1936 el retaule fou cremat. El 1955 es van refer les parets, la teulada, el paviment i l'ara de pedra de l'altar. El 1976, en una zona adjacent, es trobaren diversos enterraments que només es documentaren.
|
Població: Mataró
