|
Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams a la Muralla dels Genovesos –recentment restaurada-, a la Muralla d'en Titus, i sobre el Camí Ral, visible des de Can Xammar.
|
El projecte d'emmurallar la vila de Mataró es perllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. En el moment d'aixecar els murs part de la ciutat, la que corresponia a la zona del Camí Ral, quedà exclosa del perímetre, amb les conseqüents queixes dels veïns i propietaris. L'obra, feta de pedres de mida no gaire gran i relligades amb un morter de dues parts de sorra i una de calç, no era excessivament sòlida, com ho demostra el fet que en alguna ocasió els veïns n'enderroquessin alguna part amb relativa facilitat.
|
|
Actualment se'n conserven algunes restes, precisament en carrers que han mantingut la denominació de muralla, i que permeten resseguir el seu traçat. La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna, del qual es reprodueixen els escuts del Principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a la façana de la casa que fa cantonada entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d’Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, de Cabrera o de Sant Josep, d'en Feliu, del Pou de la Sínia –a la Baixada de Les Espenyes- i de la Penya d'en Roig o Portalet –a la Baixada de Les Escaletes-.
Text extret de: Ajuntament de Mataró
|