Basílica de Santa Maria de Mataró ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
| ||||||
La cita més antiga de l’església de Santa Maria de Mataró es remunta a l’any 1054 quan devia ser una petita església preromànica o romànica que perdurà fins el segle XV. L’any 1508 s’iniciaren les obres, al mateix indret, d’un temple gòtic de tres naus, que es consagrà el 1526. L'any 1533, el Consell de la Universitat resolgué fer pintar el retaule major a càrrec del portuguès Pere Nunyes. El temple tardo-gòtic fou ampliat entre 1675 i 1685 per fra Josep de la Concepció, conegut com el Tracista. | ||||||
| ||||||
L’actual temple parroquial de Santa Maria, elevat a categoria de basílica menor el 1928, correspon però a les obres d’ampliació empreses el 1685 de la mà de l'arquitecte milanès Ercule Torelli. Les obres s'interromperen diverses vegades fins que va quedar enllestit el 1754 amb la construcció del Portal Xic. La façana fou construïda en ple segle XIX (1861-1864) per l'arquitecte Gaietà Simó. El 1864 s'hi afegí la capella del Sagrament, construïda sobre l'antic fossar, projectada per l'arquitecte mataroní Emili Cabanyes i decorada pel pintor Enric Monserdà. | ||||||
| ||||||
La basílica de Santa Maria de Mataró és un gran edifici, entre barroc i neoclàssic, d'una sola nau -coberta per voltes de llunetes- amb capelles laterals entre els contraforts i al transsepte. A l'esquerra de la nau hi ha el baptisteri, la capella de les Santes, antigament del Sagrament, del segle XVII, la de la Puríssima i la de Sant Desideri. A la dreta de la nau hi ha la nova capella del Sagrament, del segle XIX, la capella de Sant Joan amb el retaule de Sant Nicolau i, ran del transsepte, al costat del fossar xic, la capella dels Dolors, amb una decoració exuberant. Als braços del transsepte hi ha, respectivament, la capella del Roser i la de Sant Josep, precedides d'un cimbori, cobert amb una petita cúpula. | ||||||
| ||||||
El presbiteri té planta pròxima al polígon però amb els paraments arrodonits. De l'església gòtica es conserven els arcs apuntats d'accés a les capelles laterals (l'espai de la nau actual era dividit en tres naus, en l'edifici gòtic). Als peus de la nau hi ha un nàrtex sobre el qual s'assenta l'orgue, construït per Gaietà Estadella el 1927, i restaurat l'any 1974 per Gabriel Blancafort i París i Georges Lhote. La façana, d'estil historicista, és formada per dos cossos: l'inferior, centrat per la porta, és dividit verticalment en cinc sectors per pilastres corínties; i el superior consta de tres sectors i és centrat per una rosassa. El campanar, de tipologia barroca, s'aixeca al costat dret de l'església sobre el basament gòtic. | ||||||
| ||||||
L'església de Santa Maria va ser restaurada a finals del segle XIX i novament després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Durant la guerra va ser destruït el que era el segon retaule major que havia tingut el temple, que era obra de Salvador Gurri. El retaule del Roser, junt amb el de sant Nicolau i amb alguns fragments del de Sant Desideri (amb els quals s'ha fet un retaule modern), són pràcticament les úniques obres que es van salvar de la destrucció. A finals del segle XX es va restaurar la façana i es va rehabilitar l'entorn. Santa Maria vingué a ocupar un lloc de culte anterior, probablement d’època romana, i posteriorment paleocristià com ho demostra la troballa d’una lauda sepulcral del segle V dC.
|
