Sant Pere de Romaní i jaciment de ca la Còrdia de Molins de Rei ***

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

Situada en el cim d’un turó, a la part sud de la vila, sobre la riera Bonet i l’antiga font del Rajolí, aquesta ermita d’estil romànic apareix documentada l’any 1001 dins del terme de Santa Creu d’Olorda. Va ser coneguda fins al segle XIII amb el topònim de Dudisme o Duodecima, fet que s’ha especulat que podria relacionar-la amb la distància en milles de la Via Augusta respecte a Barcelona, que devia transcórrer davant seu, i que revaloritza les restes d’estructures agrícoles d’una vil·la romana que es va descobrir a principi dels anys 80 en el jaciment proper de Ca la Còrdia.

En els seus mil anys d’història, Sant Pere de Romaní ha sofert nombroses modificacions per l’efecte de les guerres, els canvis constructius i l’abandó. L’estructura de planta rectangular, amb gruixudes parets de pedra i coberta de volta de canó, semblen originàries, tot i que no així l’absis semicircular, que podria haver estat edificat posteriorment. El portal d’entrada mirant al nord va ser modificat de la seva orientació originària cap a migdia quan al segle XVI s’hi va construir la torre de guaita adossada d’uns 12 metres d’altura, de manera que des de llavors l’anterior va servir per comunicar per l’interior les dues edificacions i es va construir al damunt de l’actual el campanar que el corona. Per altra banda, la coberta de teules va substituir la inicial teulada de lloses de llicorella. Durant un temps, el conjunt també va tenir adossat un mas, denominat Moriscot, totalment desaparegut a principi del segle XX.

Pels voltants de 1850, aprofitant la torre de guaita, s’hi va muntar una estació de telegrafia òptica, un mètode de comunicació ideat a final del segle XVIII pel francès Claude Chappe que transmetia visualment missatges codificats de lletres i números a través d’una línia de torres mitjançant un mecanisme de pals i braços articulats. Aquesta funció explica les obertures que presenta actualment la torre, amb una porta al primer pis, les espitlleres als costats de la planta baixa i les finestres de la part alta que la comunicaven visualment amb les estacions veïnes de Castellbisbal i Sant Pere Màrtir. La xarxa catalana va arribar a tenir més de 150 torres. La línia es va desmantellar el 1862 quan aquest sistema de comunicació va ser substituït per la moderna telegrafia elèctrica. El 1906, l’ermita ja estava abandonada i des de llavors va ser restaurada en els anys 1956 i 1987. El 1949 va ser catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).