Al terme de Sant Hilari Sacalm hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua medicinal de les quals en parla l’il·lustrat Jaume Caresmar al segle XVII i són descrites en la relació del viatger Francisco de Zamora (1790), qui recull la tradició segons la qual foren descobertes casualment en comprovar els efectes beneficiosos en uns ramats de bous. El doctor Josep Gravalosa en féu una descripció científica el 1799. Durant el segle XIX, especialment a la segona meitat, atragueren molts malalts i visitants. Entre el 1877 i el 1890 es descobriren noves deus: la font de Santa Escolàstica (1877), la de Santa Teresa (1877), la de Santa Modesta (1878) i la de Sant Joan (1880), de característiques peculiars i propietats també curatives, segons els estudis de Nicolás Pérez Jiménez (1892). Finalment el 1899 foren declarades d’utilitat pública. |