La Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
A la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Farners amb la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, hi ha el menhir dit la Pedra Llarga, bloc de pedra de granit que amida 2’03 x 0,57 x 0’50 m, amb un perímetre de 2’10 m i d’una tosca secció circular que havia tingut una creu de ferro damunt, que va ser donat a conèixer el 1875 per Joan Martorell i retornat al seu lloc original el 1886 pels veïns del poble.
Segons la llegenda la filla del moliner de Girona, cansada de mullar-se els peus en travessar el riu Ter, va oferir la seva ànima al diable si abans de la mitja nit havia construït un pont. Penedida del seu oferiment, consultà a un vellet que va tenir la genial idea de fer cantar el gall abans de la mitja nit. El diable, que havia anat molt de pressa tot i que portava les pedres de la muntanya de Montserrat, sorprès pel cant, deixà l’immens bloc, que era precisament el que faltava per acabar l’obra, marxant foragitat d’aquell indret. Alguna altra versió de la llegenda explica que el dimoni llençà a terra la pedra en sentir les campanades de les dotze. | ||||||
| ||||||
Deixant de banda la tradició popular recollida en les llegendes, direm que la Pedra Llarga no és res més que un monument megalític en forma de menhir que encara que de cronologia incerta es podria atribuir al moment cultural anomenat calcolític o eneolític a l’entorn del 2500-1800 aC, període de transició entre el neolític i l’edat del bronze. Se li atribueix una funció funerària. Manuel Cazurro recollí la tradició que explicava com abans d’eixamplar el pont de Sant Hilari del segle XIV es podia veure el lloc on faltava la “pedra llarga” i encara el folklorista Joan Amades havia recollit la tradició d’explicar aquest menhir com el lloc d’on venien els nens de Sant Hilari i Arbúcies, la qual cosa li conferiria un caràcter fàl·lic degut amb tota seguretat a la seva forma.
|
