Plaça Porxada o de mossèn Verdaguer de Sant Hilari Sacalm i entorn ***

La plaça porxada i els seu entorn configuren un espai urbanístic caracteritzat per algunes de les seves construccions, com són Can Miret, Can Rovira, Can Serres, la pròpia plaça i la Taverna de l’Aigua.

Can Miret
Entre els carrer Nou i Vernis trobem l’edifici de Can Miret (1900), de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, i façana arrebossada i pintada. La planta baixa presenta una porta i finestres als costats, totes elles obertures de llinda, emmarcades per un trencaaigües.

Als pisos superiors hi ha tres obertures d’arc pla, emmarcades per una mena de trencaaigües decorat amb elements vegetals i escuts en relleu. Les obertures de cada pis, donen sortida a tres balcons, amb barana de ferro forjat, i solament el central té llosana. Entre ambdós pisos hi ha una línia d'imposta, decorada amb uns elements en relleu que fan pensar en ones marines, decoració també es troba en el coronament de la façana, sota un ràfec molt sortit.

Can Rovira
Can Rovira, actualment l’Oficina de Turisme, ubicada a la plaça del Dr. Robert i bastida sobre terres de l’antiga Domus de Rovira és un edifici de tres plantes, amb coberta a doble vessant de teula àrab. Els propietaris de la casa eren els Rovira, una de les famílies més poderoses de Sant Hilari, fins que no deixaren descendència. La casa consta ja al segle XIV, encara que la construcció actual és el resultat d'una reforma del segle XVII.

La planta baixa es caracteritza per la seva porta adovellada d’arc rebaixat. Al primer pis s’obren quatre finestres rectangulars de llinda monolítica. Potser originalment les centrals s’obririen a una balconada que no s’ha conservat. La resta de llindes de l'edifici són també de pedra.

Can Serres
L’edifici entre mitgeres de Can Serres, de planta baixa, dos pisos i golfes, està cobert per una teulada a doble vessant amb ràfec decorat amb relleus de motius vegetals. La casa fou construïda pels propietaris del Mas Serres per tal que els seus dotze fills no s'haguessin de desplaçar des del mas fins al poble per anar a escola.

Sant Hilari Sacalm - Can Serres sant, hilari, sacalm, can, serres

A la façana principal, oberta al carrer Vernis, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada d’arc rebaixat, amb la inscripció JUAN SERRAS 1885-1955. Flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres de llinda, protegides per una reixa. Els murs de la planta baixa presenten un sòcol fins l'inici de les finestres i encoixinat la resta.

Els dos pisos presenten tres balcons, amb barana de ferro forjat i llosana de pedra, als quals s’accedeix per obertures de llinda. Les llosanes estan sostingudes per mènsules, i les baranes de ferro forjat, tenen volutes i elements en espiral. Al primer i segon pis, uns esgrafiats de motius vegetals, decoren els seus murs. A les golfes, hi ha tres obertures petites quadrangulars. A la part posterior de la casa hi ha un jardí.

Plaça Porxada

Tres són els elements a destacar a la plaça: una pintura mural que recorda la llegenda de l’apropiació per part de l’hereu Rovira de les estovalles de la Roca d'en Pla que tenien la virtut de fer ric a qui les posseís i de desfer les tempestes si s’estenien quan s’apropava una. Entre el personatge que intenta robar-les i els elements de la taula hi ha una marcada desproporció que denota la dificultat que tingué el nostre personatge per a portar a terme aquest robatori; l’estructura de porxo construïda amb fusta, i que dona noma a la pròpia plaça i el mural escultòric creat per l’artista Esther Polo amb la participació d’un grup de dones del poble de diferents nacionalitats, combinant fang i elements naturals. Aquesta iniciativa té la finalitat d'incorporar el talent del sector cultural creatiu als projectes de desenvolupament local de la comarca de la Selva.

Taverna de l'aigua
La Taverna o Despatx de l'aigua o Can Ribot és un habitatge unifamiliar entre mitgeres projectat per l’arquitecte Josep Mª Pericas Morros, que consta de tres plantes i està cobert amb una teulada a doble vessant, amb ràfec força sobresortit. Aquest va ser l’encàrrec que va rebre l’arquitecte el 1923 de la família Rovira perquè la gent que anés a prendre les aigües al poble, no hagués d’anar sempre fins al Balneari.

A la planta baixa hi ha dos portals adovellats d’arc de mig punt. Una cornisa motllurada, separa visualment la planta baixa del pis. Al primer pis hi ha dues finestres quadrangulars. Al pis superior hi ha una gran obertura geminada amb arcs de mig punt que dona a un balcó amb barana de fusta. A la part superior hi ha la imatge d’una Mare de Déu.