Nucli històric de Sant Julià de Vilatorta
| ||||||
Com es diu “El poble de Sant Julià de Vilatorta respira d’un entorn natural privilegiat al bell mig de la verdor ufana dels boscos de les Guilleries. Beu de les aigües regalades i generoses de les seves fonts”. Això juntament amb l’arribada del ferrocarril el 1895 propicià que es convertís en un poble d’estiueig de segones residències.
| ||||||
| ||||||
|
Aquestes noves construccions fruit de l’expansió urbanística de finals del segle XIX i principis del XX, caracteritzades pels corrents artístics de l’eclecticisme i el modernisme compartiren l’espai amb les construccions menestrals dels segles XV al XVIII que van deixar constància de les seves activitats, avui quasi bé desaparegudes, a les llindes dels edificis: mestre de cases, sastre, ferrer, baster...
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Així, doncs, l’arribada d’una classe burgesa al poble feu que s’engalanés amb bells edificis d’arquitectura modernista que li atorguen el segell senyorial de les antigues i sumptuoses viles d’estiueig. Una passejada pel nucli històric de Sant Julià de Vilatorta ens permetrà descobrir aquest ric llegat d’edificis que caracteritzen el seu urbanisme.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
L’arribada d’estiuejants propicià l’aparició d’instal·lacions per donar sortida a les activitats i necessitats que s’anaven creant. Un d’aquests locals fou el Saló Catalunya o Can Cuca, un edifici d’estil historicista (neoàrab). Es tracta d'un centre cultural de planta rectangular, cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana la qual es troba orientada a ponent. En aquest sector la vessant del teulat arriba fins a mig tram perquè aquest sector és destinat a terrassa, la qual és protegida per un mur de mig metre i al centre hi ha un frontó on s'inscriu el nom del local amb un pinacle al centre i un a cada extrem del mur.
| ||||||
A cada extrem de la planta hi ha un portal: al de l'esquerra és de ferradura, mentre que el de la dreta té forma catenària (al costat hi té una finestra). Damunt de cada portal, i al primer pis, hi ha finestres geminades amb arcs de ferradura, força esvelts al centre del mur de la façana i a nivell de la planta hi ha dos parells de finestres amb les mateixes característiques però amb estuc d'arabesc als carcanyols dels arcs.
| ||||||
| ||||||
|
Durant el s. XX havia estat el centre cultural del municipi on s'hi feia cinema els dies de festa i teatre o ball per les dates més assenyalades. A principis dels anys 80 del s. XX va deixar de funcionar i a darreries de l'any 1986 s'ha arribat amb un acord amb l'Ajuntament per restaurar-lo. Més que tenir un valor arquitectònic té un interès artístic pels esgrafiats de la façana i sentimentalment pels habitants de Sant Julià.
|
