Plaça Major de Sant Julià de Vilatorta
| ||||||
A redós de la plaça Major podem observar algunes de les cases més antigues del nucli, que es combinen amb edificis modernistes, fruit de l’assentament humà de finals del segle XIX i inicis del XX que convertiren Sant Julià de Vilatorta en una vila d’estiueig.
| ||||||
| ||||||
Al núm. 10 de la plaça destaca un habitatge amb un rellotge de sol de tipus vertical declinant, de forma rectangular amb orientació Sud-Est. Presenta línies horàries a les hores i les mitges hores, de 6 a 5 amb xifres aràbigues i es troba en molt bon estat. Però dues són les construccions que destaquen, Can Miamo i Ca l’Anglada, per no ser construccions entre mitgeres.
| ||||||
| ||||||
Ca l’Anglada o can Rafel Buxó fou bastida a finals del segle XIX (1897). Com altres edificis de la vila té una influència clarament neogòtica. Fou destinada a segona residència. A darreries del segle XIX, quan la ciutat de Vic passà a estar més ben comunicada amb l'arribada del tren el 1875, Sant Julià de Vilatorta es convertí en un important nucli d'estiueig, molt visitat per les seves aigües.
| ||||||
Es tracta d’una casa historicista aïllada de planta rectangular, coberta per un espai destinat a terrassa. Consta de planta baixa i primer pis. Al centre de la terrassa sobresurt una mena de torre quadrada que deu ésser una llanterna que il·lumina la part central de la casa. El portal d'entada és un arc deprimit amb motllures d'inspiració gòtica. A cada costat s'hi obre una finestra amb trencaaigües de factura gòtica i unes creus gregues al centre de l'arc.
| ||||||
| ||||||
|
Al primer pis s'hi obren uns finestrals i un balcó al mig, tots ells decorats amb traceria d'inspiració gòtica -motiu que es repeteix a les baranes de les mateixes obertures-. Al mur d'aquest pis hi ha unes decoracions amb estuc on s'inscriu l'any en què es va bastir l'edifici. Sota el balcó hi ha una fila de cartel·les també decorades. A la part posterior, a migdia, s'hi obren uns porxos tant a nivell de planta com al primer pis. Un mur envolta el jardí.
| ||||||
Can Miamo és una casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana la qual s'orienta cap a migdia. A ponent es troba adossada amb Can Marçal i a ponent dona al c/ de l'església. A la planta s'hi obre un portal rectangular amb una finestreta també rectangular a la part esquerra.
| ||||||
Al primer pis s'hi obren dues finestres amb la part baixa de l'entrada de llums decorada amb formes geomètriques i la de l'esquerra presenta un inflexió gòtica a la llinda. Al segon n'hi ha una de característiques semblants i la de la part dreta n'hi ha una amb calats gòtics a la llinda; malauradament està mig partida i conserva restes de pintura de color blau. En un carreu de l'angle, a uns dos metres del terra, hi ha una creu esculpida.
| ||||||
| ||||||
