Església parroquial de Sant Julià de Vilatorta
L’església parroquial de Sant Julià és un edifici o s’agermanen diversos estils. S’aixeca en el mateix setial d’un primer temple bastits vers els anys 901-914, que alhora va ser substituït per una nova església consagrada el 1050.
| ||||
L’actual temple encara aprofita l’absis, part del mur sud i el campanar de torre d’aquesta església romànica del segle XI, amb els típics motius llombards d’arquets cecs, lesenes i frisos der dent de serra.
| ||||
| ||||
|
La transformació vers l’edifici actual, de tres naus, començà al final del segle XVI i es perllongà al llarg dels segles següents. La nova façana, de capcer sinuós, s’acabà el 1661 i també es feren importants obres cap al 1682, com es llegeix en una làpida que diu: “FONCH. FETA. ESTA / OBRA. ESSENT. RECTOR / LO. R~T.(reverent) ONOFRE. DAVESA / I. OBRES. JOSEP. MATARO. PAJES / I. JOSEP. PUIGSECH. FARRER / I. ALTRES. ELEGITS. PAGAT / DE. PROMESES. VOLUNTARIAS / ANY 1682”
| ||||
La nau central és coberta amb volta de canó damunt impostes i està dividida en tres trams marcats per motllures; al capcer hi ha òculs que donen claror al temple. Als peus hi ha el cor amb un altre òcul. La nau central es comunica amb les capelles laterals amb columnes adossades a pilars que sostenen arcs formers de mig punt. Les laterals estan cobertes amb volta de creueria. El portal és d'arc de mig punt, inscrit dins un rectangle, i al damunt s'obre una fornícula amb la imatge de Sant Julià màrtir.
| ||||
Posteriorment es modificà la part superior del campanar i es devia construir l’actual teulada piramidal amb rajola vidriada verda, segurament el 1728, any que sembla llegir-se encara en una inscripció en la cornisa actual. Al principi del segle XIX es sobremuntà la nau central i l’absis, en estil neoclàssic. Finalment, el 1895-1896 s’afegí al sector nord la capella neogòtica del Santíssim, que presenta unes rosasses. A l’interior del temple es conserven dos notables retaules barrocs, el retaule de la Mare de Déu del Roser (1610), de Jaume Rubió, i el retaule de Sant Isidre (vers 1690), de Pau Costa.
|
