Santuari de Puig l'Agulla de Vilalleons ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º | ||||||
UNA TERCERA VISIÓ VIRTUAL EN 360º
L’origen del Santuari de Puig l’Agulla, com molts d’aquests santuaris marians, es centra en una llegenda, segons la qual la Verge de Vilalleons va ser trobada per un eremita i diversos lleons -d’aquí el seu nom-.
| ||||||
Inicialment, a finals del segle XVI, en l’indret es va aixecar un pedró amb una imatge de dimensions molt reduïdes i posteriorment -el 1661- s’alçà una capella, desplaçant-se el culte a la Mare de Déu des de Santa Maria de Vilalleons al lloc de la trobada de la Verge.
| ||||||
| ||||||
|
El Santuari de Puig l’Agulla, amb una hostatgeria annexa, fou erigit a finals del segle XVIII (a partir de 1774), en un indret que a més de 700 m d’altitud, domina la plana de Vic i les serralades i muntanyes que l’envolten. Tot entrant a l’esquerra hi ha el retaule del Sant Crist i el retaule de Sant Miquel dels Sants.
| ||||||
| ||||||
|
El retaule de Sant Miquel dels Sants, obrat a finals del segle XVIII, inicis del XIX, és ja neoclàssic. Format per un basament, un cos central i un remat superior, està presidit per una imatge moderna del Sant, envoltat de quadres relatius a la seva vida. Sota els basament de les columnes es constaten els escuts dels Múnter i del bisbe Sarmentero. El retaule del Sant Crist, presidit per una imatge moderna, flanquejada per dues pintures de Llucià Costa, representant la Verge Dolorosa i Sant Joan, protagonistes de la Crucifixió.
| ||||||
| ||||||
|
Entrant, a la dreta, trobem el retaule de Sant Segimon i el retaule de Sant Ramon Nonat. El retaule de Sant Ramon Nonat, és de la segona meitat del segle XIX. Està presidit per una imatge moderna del sant que substitueix una pintura original desapareguda durant la guerra civil.
| ||||||
| ||||||
|
El retaule de Sant Segimon és el de datació més antiga, l’any 1671. Es conserva part de la seva estructura original, que correspon a la part superior. Està presidit per una imatge del sant, flanquejat per Sant Josep i Sant Jaume. La pintura superior de Sant Antoni de Pàdua és moderna.
| ||||||
| ||||||
|
El retaule Major, realitzat a finals del segle XVIII per Dalmau Messeguer presenta característiques neoclàssiques. Damunt l’arc triomfal es representa una de les processons al santuari.
| ||||||
| ||||||
|
Al bell mig del Retaule Major s’obre el cambril construït el 1885 per l’adoració de la imatge de la Verge.
| ||||||
| ||||||
|
La talla de la Mare de Déu de Puiglagulla que podem veure és una reproducció de la talla del segle XVII, destruïda en el decurs de la Guerra Civil Espanyola. La talla del segle XVII ja era una reproducció de l’original que va ser destruïda per les tropes franceses el 1654.
| ||||||
La talla presenta la Verge coronada en postura sedent en un tron amb el Nen Jesús al braç esquerra, que sosté una bola representant el seu reialme sobre la Terra. La Verge porta túnica de color vermell i mantell de color verd, el mateix color que la túnica del Nen.
| ||||||
| ||||||
|
