Capella del Santíssim Misteri de Santa Maria de Cervera ***
| ||||||
La Capella del Santíssim Misteri, construida el 1633, està presidida pel conjunt escultòric barroc obrat l’any 1789 per Jaume Padró. Està fet de marbre i jaspis de Sarral i Tortosa i guarda un fragment de la Vera Creu. Segons la tradició el Misteri es remunta a l’any 1540 quan el mossèn del Tarrós va sol.licitar un fragment de l’estella per exorcitars als posseïts. No ho va aconsseguir amb un tallaplomes que es va deformar i tenyir de sang; l’estella finalment es va trencar amb les mans en tres trossos, emanant una gota de sang que en va dividir en tres de més petites. Les proves del misteri foren guardades en un reliquiari que fou robat i recuperat primer l’any el 1619 i després, definitivament el 1915. El papa Benet XV va concedir un nou fragment de la Vera Creu. | ||||||
| ||||||
| ||||||
Curiositats
|
Capella de Sant Nicolau | ||||||
| ||||||
"A l’església parroquial de Santa Maria de Cervera i en un armari que hi havia en el gruixut mur de la capella de Sant Nicolau, s’hi custodiava, dins d’una bossa de seda, un petit lignum crucis, allà pels anys 1539 i principis del 1540. Pertanyia la relíquia al reverend Jaume Albesa, cerverí, beneficiat de la parròquia que la hi tenia dipositada sota la custòdia dels priors de la confraria de Sant Nicolau, que també guardaven en aquell armari altres objectes de valor. El reverend Albesa havia exercit el seu ministeri sacerdotal a la vila de Martorell, on va haver de donar els seus auxilis espirituals a un soldat que va estar present en el saqueig de Roma l’any 1527. Aquest soldat li va donar un tros de la Vera Creu, recollit a Roma en aquell saqueig, i tement morir, li va fer donació de la relíquia, a condició que si es curava la hi tornaria. Morí el soldat i el reverend Albesa va portar la relíquia a Cervera. Succeïa per aquells anys -segons conta la tradició- que certs malalts considerats com posseïts per l’esperit maligne anaven a l’església parroquial del poble del Tarròs, al Pla d’Urgell, on els practicaven exorcismes amb l’aplicació d’un apòcrif lignum crucis i de la relíquia de Santa Caterina que tenien. Testimonis d’aquells temps van assegurar que un malalt, en ser-li aplicada la creu, va declarar que la relíquia no era autèntica, i sí que ho era, en canvi, una que hi havia a Cervera, a la capella de Sant Nicolau. El rector del Tarròs, va acudir al reverend Albesa, demanant-li una petita estella de la relíquia, a la qual cosa va accedir. Fou el dia 6 de febrer de 1540, divendres, quan al voltant de les 3 de la tarda, es van reunir a la capella de Sant Nicolau fins a vint persones. Deu com a testimonis, cinc seglars i cinc sacerdots. Estesos uns corporals damunt l’ara, es va treure la caixa de l’armari i, d’ella, la bossa que contenia la relíquia. Van intentar trossejar la fusta amb un petit ganivet, sense aconseguir-ho, malgrat la insistència, i quan ho intentaren simplement amb els dits es va partir amb facilitat alhora que destilava damunt el ganivet i el paper que hi havia damunt dels corporals una gota de sang viva, fresca i vermella, que va mullar també els trossos de fusta. Al mateix temps, tot i que el cel era clar i l’horitzó es veia serè, es va sentir un fortíssim tro, cosa insòlita a Cervera en ple hivern. L’estupefacció fou gran. Tothom es va examinar les mans per assegurar-se que no tenien cap tall i que la sang només havia pogut sortir de la fusta. La gent sortí de casa espaordida pel fort tro i s’encaminaren al temple, on, en assabentar-se dels fets, ressonaren els crits de "Misteri!", el nom amb què es coneix des d’aleshores la relíquia del Sant Misteri de Cervera" Gàbia del Robatori del Reliquiari | ||||||
| ||||||
La nit del 17 de setembre de 1619 fou robat el Santíssim Misteri de Cervera. Fou recuperat amb tràgiques conseqüències. La nit del 15 de gener de 1915 va ser robada de nou la relíquia, i, en aquesta ocasió no va ser recuperada. El Pontífex Benedicte XV, atenent les insistents súpliques dels cerverins, es va dignar lliurar a la ciutat un nou lignum crucis per suplir la relíquia robada, que és la que ara es venera. Es va cridar a sometent per anar a buscar qui era el lladre. Passat un temps i sota sevret de confessió, Josep Balaguer va declarar que n'era l'autor i que va seguir les ordres del seu pare. El jove fou condemnat a pena d'assots i desterrament de Catalunya i el pare a mort; el seu cap fou exposat dins d'una gàbia de ferro penjada prop d'una de le sportes d'accés a l 'església de Santa Maria, on encara avui es conserva. |
Visita
|
Exterior i lliure. Per visites a l’interior cal consultar a l’Oficina de Turisme. Els diumenges al matí també es pot accedir al’interior. |
Població: Cervera
