Sant Cristòfol de Cerdans
Si bé el lloc de Cerdans ja surt citat l’any 878 en el preceptes carolingis com “villaricello que dicitur Cerdanus”, no serà fins l’any 951 quan surt la parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans entre les propietats i béns del monestir de Santa Maria de Ripoll. El 1181 consta un acord al litigi que mantenien els capellans de Cerdans i els d'Espinelves per la possessió d'uns masos. En aquesta època passà a les mans d'una branca de la família Gurb però ja en el segle XIII els documents senyalen que formava part de la batllia d'Arbúcies, sota domini i jurisdicció dels vescomtes de Cabrera. El 1319 la parròquia fou cedida amb tota la demarcació i drets parroquials al monestir de Sant Llorenç del Munt. Durant el segle XIV fou regida per un canonge d'aquest monestir i al segle XV fou confiada a rectors veïns, sobretot d'Espinelves. | ||||
| ||||
L'edifici actual de Sant Cristòfol de Cerdans és format per una nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre a la nau per mitjà de dos plecs. L'absis, amb una finestra de doble esqueixada, és decorat amb un grup de cinc arcuacions llombardes separades per lesenes i coronades amb motllura. Les pedres de les arcuacions són de color vermellós, contrastant amb la resta d’aparell. | ||||
| ||||
Sobre la volta de l'absis hi ha petit campanar de torre, de base quadrada amb coberta a quatre vessants, de construcció més tardana, amb petits carreus força ben escairats i col·locat a trenca junt. Són també posteriors, les dues capelles laterals, situades a banda i banda de la nau central, les quals tenen l'aire de transsepte. La porta principal s'obra al mur de migdia, és d'arc de mig punt amb un plec a l'interior i un a l'exterior. Les façanes laterals exteriors presenten un fris decorat amb arcuacions llombardes que es repeteix a la façana de tramuntana però deixa sense decoració el mur de ponent. | ||||
| ||||
L’edifici està bastit amb petits carreus força ben escairats, col·locats a trenca junt i en filades d'alçària desigual. Les capelles laterals, per contra, han estat realitzades amb pedra molt irregular. La tècnica emprada és la pròpia de l’arquitectura romànica llombarda de finals del segle XI o començaments del segle XII.
|
| D'aquest temple procedeix una creu processional treballada en aram, conservada al Museu Episcopal de Vic catalogada amb el número d'inventari 178. És una peça tardana dins el romànic però que conserva l'esquema i la distribució del conjunt, si bé cal situar la tècnica i el disseny dels motius ornamentals dins el gòtic. La datació és de finals del segle XIII. |
