Perxada de Castanyers
Castanyeda es refereix específicament a les poblacions de castanyers grans per a fruit, explotades en règim de bosc alt o gros. La producció de castanyes era una font important d’ingressos i la castanya constituïa un aliment important per a molta gent durant els mesos de tardor i hivern. Però les plantacions de castanyers han tingut i tenen una altra finalitat ben diferent de la recollida de castanyes. Durant molts anys els castanyers es plantaren per a l’obtenció de rodells (discs o plats dels torns dels terrissers o tapes rodones) i perxes. Les poblacions destinades a l’obtenció de rodells són anomenades bagues, i les destinades per a perxes, perxades.
La perxada és la plantació de castanyers explotada en règim de bosc baix o menut, d’una durada d’entre 15-20 anys, destinada principalment a l’obtenció de perxes, tradicionalment per a fusta de botada (fer botes). La perxada era plantada més espaiosa que la baga. Cada planta o soca de castanyer d’una perxada té un terrenys d’uns 15m2, mentre que la de la baga en té uns 10 m2, aproximadament, variable segons usos i costums. | ||||||
| ||||||
El sistema d’explotació de la perxada és semblant al de la baga. Es diferencia a partir de la primera tallada. Al cap de 5-6 anys es porta a terme la primera aclarida tallant els tanys o rebrots, deixant els millors i els més espaiats, i en número variable segons la soca. El producte de l’aclarida es destina a rodells. Alguns anys més tard es fa es porta a terme una segona aclarida o tallada dels segons tanys o brots nous. Quan les perxes tenen entre 15 i 20 anys es tallen i s’inicia un nou cicle. Informació extreta de: PANAREDA, JOSEP M. I NUET, JOSEP: Les castanyedes al Montseny
|
