Santa Maria de Lliors ***
Santa Maria de Lliors, sota el coll de Sant Marçal, prop de la confluència de la riera de Lliors amb la riera d’Arbúcies, és una antiga església parroquial sufragània de la de Sant Quirze d'Arbúcies. És esmentada ja l’any 923. L'any 1074 apareix aquesta parròquia en una donació a favor de l'església de Vic. Com a parròquia havia tingut cementiri propi adossat a ponent. Durant un temps administrà les possessions d’aquest alou la Pabordia del Gener de la Seu de Vic. L’any 1162 l’església de Santa Maria de Lliors fou cedida al monestir de Sant Salvador de Breda, cessió confirmada per les butlles papals dels anys 1185 i 1246. | ||||||
| ||||||
Al segle XIII el nucli de Lliors era format per cinc masos: el mas Crous, el mas Aulet, el mas Església, el mas Riera i la casa d'Andreu Vilar. La parròquia de Lliors el 1383 només tenia culte els diumenges, i l’any 1420 s’hi celebrava cada quinze dies. Lliors deixà de tenir un rector propi el 1606. | ||||||
| ||||||
Entre finals del segle XVII i començament del segle XVIII Santa Maria de Lliors va ser totalment refeta tal com indica una de les dovelles de l’entrada principal (1709). L'església actual és d'una nau rectangular amb absis carrat, coberta a dues vessants amb cornisa catalana i ràfec de dues filades. Presenta l'entrada d'arc de mig punt adovellat a la façana sud i per damunt es conserven les restes d’un rellotge de sol en força mal estat. Presenta un campanar d’espadanya de dos ulls sense campanes.
|
