Encara que el lloc de Joanet és citat ja al segle IX, la vila i la seva parròquia no apareixen documentats fins el segle X. L'església parroquial consta des del 942 com a sufragània de Sant Hilari fins al segle XIII en l'aspecte civil, i fins al segle XV en l'aspecte eclesiàstic. Al segle XIII, a causa del domini de la casa dels Cabrera, es va unir a la jurisdicció del castell de Montsoriu. Al segle XIV el monestir de Sant Pere Cercada hi tenia la senyoria. Segurament ja feia més d'un segle que aquest monestir tenia possessions en la parròquia de Joanet, com també en tenia el monestir de Sant Salvador de Breda.
|
|
L'església parroquial de Sant Mateu de Joanet és un edifici d'origen romànic tot i no conservar cap element visible de l'època, ja que fou totalment transformat el 1619, quan es tornà a consagrar. Posteriorment, el 1890 s'aixecà el campanar. Més tard, el 1940 es va construir un pont modern que encara ara comunica l'església amb l'antiga rectoria i el 1950 va ser restaurada com consta a la dovella central de la porta: RESTAURATA ANNO SANCTO 1950”.
L'edifici actual consta d’una nau allargada, coberta amb volta de canó, i capçada per un absis semicircular amb coberta de quart d’esfera, amb capelles afegides al segle XVII, i dependències diverses annexes. La façana és senzilla amb porta adovellada d’arc de mig punt i dues obertures d'ull de bou, una al damunt de la porta principal i l'altra a l'esquerra, sobre una petita finestra. |
|
A la part posterior, al sud de l’absis, es troba el campanar, de planta quadrangular i teulada piramidal a quatre vessants de pissarra, a diferència de la coberta de la nau. Aquest campanar, del segle XIX va substituir l’antic campanar d’espadanya. La seva construcció va coincidir amb la construcció d’una nova façana.
El parament exterior i interior és arrebossat i pintat. Consta que el 1621 hi havia un retaule al presbiteri i el 1634 es va fer el retaule del Roser. L’absis s'obre amb un arc avançat que fa d'arc presbiteral. L’altar es troba elevat respecte al terra de la nau, salvant el desnivell dos graons.
|
|
Davant la façana hi ha una fornícula dins un petit templet amb la imatge de la Verge amb el nen en braços i un rosari. Al peu de la columna hi ha una peça de ceràmica amb la inscripció “Jesús senyor nostre ja ha estat massa ofès, reseu el rosari que és font de mercès”.
Per accedir a l'església, hi ha unes escales de pedra a la part posterior del temple que són fetes a partir de llindes i lloses tombals, les quals devien formar part del terra de l’església. En alguns graons es llegeixen les inscripcions corresponents a tombes dels rectors dels segles XVII i XVIII.
|