Nucli antic
Si el nucli antic d’una població amaga sempre una bona part de la seva història, en el cas d’Arbúcies podem descobrir a través de múltiples edificacions destacables un ric mosaic monumental. Així al seu nucli històric trobem edificis com can Xacris, el Roquer, els edificis nou i vell de la Caixa de Pensions, can Bosch, la Granja Royal i l’Hostal Nou. Però per la seva pròpia idiosincràsia cal destacar les Fonts de Bomba; la Plaça de la Vila amb els seus porxos, l’arbre monumental, Can Riera i Can Rinsa; i l’església parroquial de Sant Quirze. | |||||||||
| |||||||||
L’edifici actual de Can Xacris correspon a una construcció del segle XX (1948), que substituí l’anterior que es va cremar durant la guerra. Destaquen les cantonades amb un fals encoixinat i les finestres emmarcades amb motllures en relleu. A la façana principal, les obertures són variades. Al primer pis cal destacar el balcó central, damunt l’entrada, amb una decoració neoclàssica i frontó. Al segon pis hi ha petites finestres d’arc de mig punt i a la part dreta de la façana un petit relleu amb la inscripció: “ANNO DOMINI MCMXLVIII”. També és interessant la torre, de base quadrada i quatre plantes, amb coberta a quatre vessants. A un dels costats de la torre hi ha un relleu amb les inicials L.T sostingut per dos angelets. En aquesta torre hi ha també balconades. A la part posterior, que dona directament a la riera, hi ha diversos nivells d’obertures, la majoria d’arc de mig punt i algunes amb balcó, seguint la tipologia de tot l’edifici. Cal destacar la cornisa, amb voladís molt pronunciat i mènsules de fusta entre les quals hi ha una mena de petita rosseta en relleu. | |||||||||
| |||||||||
El mas del Roquer apareix documentat per primera vegada al 1313, lligat a una de les famílies més importants d’Arbúcies. Entre els segles XIII i XVI els Roquer anaren ampliant les seves possessions. Al llarg del segle XVII i XVIII la família Roquer tenia renom i esdevingueren ciutadans honrats de Barcelona i Vic. A principis del segle XX un incendi va destruir l’antic casal familiar i fou refet totalment. Als anys 40 es va restaurar donant-li l’aspecte actual.
Es tracta d’un gran edifici de planta quadrada i dos pavellons laterals rectangulars, de planta i pis a diferència del cos central que és de tres plantes, amb coberta a quatre vessants. Una doble escalinata de pedra puja a una plataforma elevada, des d’on s’accedeix a l’edifici. Destaca la porxada d’arcs de mig punt a la planta baixa, amb el cos central més avançat i les parts laterals de la porxada sostingudes amb columnes de capitells compostos. El primer pis (planta noble), té una balconada correguda amb barana de ferro forjat, molt treballada i ornamentada. El parament d’aquest pis presenta esgrafiats que decoren el voltant de cada obertura, representant ornamentació floral i vegetal. Destaquen dos medallons lobulats, en pedra, amb una escena infantil esgrafiada a l’interior, i al centre, entre les dues finestres hi ha un rellotge de sol, també en relleu i fet de pedra que porta la data de “ANY MCML”. El pis superior presenta finestres d’arc de mig punt. La casa es troba envoltada d’un immens jardí, l’anomenat Jardí Dendrològic del Roquer, del qual cal destacar una magnòlia centenària que està declarada arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. | |||||||||
| |||||||||
L’edifici nou de la Caixa de Pensions, d’un monumentalisme academicista, data dels anys 60 del segle XX. La façana principal, segueix l'estil neoclàssic, de línies rectes i elements decoratius com el frontó de la cornisa que corona l'edifici o els esgrafiats de les parets. A la planta baixa, a cada costat de la porta hi ha dues obertures més, de les quals, tres són aparadors o vidrieres, i la de l'extrem dret és l'entrada als pisos superiors. El primer pis és el més rellevant, amb un balcó i un senzill frontó triangular al centre. Les quatre finestres restants són rectangulars, també amb una barana de ferro a l'ampit i amb trencaaigües, emmarcades en pedra. La segona planta, és més senzilla, amb quatre obertures quadrangulars també emmarcades en pedra. Cal destacar les golfes, amb petites finestres ovalades, i l'escut de l’entitat d’estalvi emmarcat pel frontó, al capdamunt de l'edifici. El parament, és de pedra a la planta baixa, i arrebossat, pintat i esgrafiat als pisos superiors, tret de les quatre línies verticals de carreus de pedra que limiten els tres cossos. La decoració d'esgrafiats de la paret, representa diverses escenes i personatges, així com elements florals i vegetals. Són dibuixos blancs damunt el color rosat de la façana.
Can Vicent Bosch és una obra modernista fruit de la remodelació promoguda el 1907 per la família Bosch sobre una casa ja existent. Vicent Bosch era un important empresari de l’època, amo de la fàbrica d’Anís del Mono de Badalona. Heretà la casa el seu home de confiança Francisco Valiente, els descendents del qual habiten l’immoble. A principis del segle XX, era una casa senyorial, amb una gran escalinata central que distribuïa les dependència dels diferents pisos, amb una immensa biblioteca sota l’escala, a la planta baixa, avui desapareguda. | |||||||||
| |||||||||
La porta principal, d’arc rebaixat, està reculada endins, deixant una petita entrada. Al primer i segon pis hi ha tres balcons de ferro amb alguna ornamentació floral, i a les golfes, les finestres són més petites, quadrangulars envoltades en pedra. Si bé són destacables les finestres cantoneres, el més interessant de l’edifici és l’esgrafiat de la façana. Encara que malmès, encara es distingeixen els diferents colors amb què es dibuixen les formes geomètriques i vegetals emmarcant les obertures i decorant el paviment. Hi ha un detall, a la cantonada, per sota de la finestra estreta del primer pis, que representa dues inicials sobreposades, seguint una tipologia de lletres modernistes, semblen ser la L i la C de l’antiga propietària, mare de Vicent Bosch, la Sra. Lucia Costa.
La façana lateral és lleugerament diferent, està acabada amb un semicercle a la part superior i les finestres segueixen el model de formes geomètriques molt característic del modernisme. Al centre, hi ha quatre finestres emmarcades amb rajol vermell, que destaquen sobre les altres. I per sobre, tres més amb una petita obertura semicircular al damunt. Corona la casa, una torreta de planta quadrada, des de la qual s’arriba al terrat. | |||||||||
| |||||||||
L’antic edifici de Can Valero es convertí en la Granja Royal quan adquiriren la finca la família Sala de Barcelona, uns empresaris propietaris dels establiments Sala de la capital: el Canaletes, el Baviera i el Moka a la Rambla i la Granja Royal del carrer de Pelai d’on li ve el nom. De l’antic habitatge, remodelat interiorment per complet, només se'n conserva la façana. És una obra amb elements modernistes i noucentistes.
De la façana, destaquen els esgrafiats de colors amb motius vegetals que decoren els arcs de les finestres, així com els elements decoratius de ceràmica a la planta baixa, formant un arrambador, obra de l’arquitecte Rafael Masó, on es combinen peces de ceràmica vidriada de colors verd i groc, fabricades a la Bisbal d’Empordà. Hi ha també, en aquesta planta baixa, tres línies ondulades i esgrafiades, per damunt de l’arrambador, que decoren la façana. D’estil modernista també són els elements en ferro forjat. El balcó del primer pis està molt treballat i les petites baranes de les finestres també presenten aquest tipus de decoració. Són rellevants, però, les reixes que tapen les dues finestres de la planta baixa, amb decoració floral. | |||||||||
| |||||||||
La inauguració de la primera seu de la Caixa de Pensions es va fer l’any 1929. Es tracta d'un edifici noucentista entre mitgeres, de tres plantes amb terrat amb balustrada amb quatre petites pilastres i boles de pedra decoratives. A la planta baixa hi ha la Farmàcia i a l'esquerra la porta d'entrada als pisos superiors, destinats a habitatges. El parament d'aquesta planta baixa, a diferència de la resta de la façana és aplacat amb pedra. Al primer pis hi ha una balconada correguda de ferro forjat i tres obertures rectangulars de les quals dues són portes. Presenten un marc de pedra senzill i pel damunt decoracions florals esgrafiades a la paret, representant gerros. Al centre, entre les dues sortides al balcó, hi ha l'escut esgrafiat de la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, que indica l'origen de l'edifici. Al segon pis, hi ha dos balcons més petits també amb barana de ferro forjat força treballada i les obertures són rectangulars amb decoració esgrafiada al damunt, més simple que la del primer pis. El parament és arrebossat en gris i simula carreus ben tallats amb un esgrafiat en blanc. L’Hostal Nou és un edifici profundament remodelat l’any 1974. Conserva la portalada adovellada d’arc de mig punt i una finestra gòtica d’arc conopial lobulat tardà, amb decoració a les impostes i a la llinda, amb rodes, hèlixs, una palma i una creu en relleu. La finestra gòtica, l'element més interessant de l'edifici, formava part d'una altra casa del poble i es trobava situada al primer pis, a la sala noble. De l'interior de l'edifici no es conserva res i hi ha una ampliació considerable a la part posterior.
|
