Castell de Montsoriu ***

Ja als segles IV-III aC, en plena fase ibèrica, hi havia un assentament a la part alta del turó; però la primera referència medieval del lloc de Montsoriu la trobem a l’acta de consagració de l’església parroquial l’any 923 i encara que no es menciona el castell de Montsoriu, de ben segur que hi hauria una fortificació al turó com ho demostren les troballes arquitectòniques d'època preromànica en el recinte sobirà del castell. Molt probablement l’origen del castell de Montsoriu caldria situar-lo al segles IX-X, en el marc de la defensa del comtat de Girona enfront de la ocupació sarraïna.

La part més antiga conservada del castell roquer, és la torre mestra o de l'homenatge, de la segona meitat del segle x, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica sota l’advocació de sant Pere, amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques.

Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)

La primera referència explícita del Castell de Montsoriu es remunta a mitjans del segle XI. Pel casament l’any 1033 d’Ermessenda de Montsoriu amb Guerau I de Cabrera, fundadors el 1038 del monestir de Sant Salvador de Breda, els vescomtes de Cabrera foren els senyors del castell i del lloc, fins al punt que Guerau III de Cabrera va canviar definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera.

Entre finals del segle XII i principis del segle XIII es portaren a terme importants obres de remodelació del primitiu castell roquer, amb grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i un fossat amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres, amb un gran pati central i la construcció d’una nova capella romànica adossada a la muralla, de planta rectangular, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aigües, la porta d'accés conserva part dels graons d'entrada, així com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus.

Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)

Al llarg del segle XIV, havent esdevingut la nissaga dels Cabrera una de les principal famílies del Principat -el seu domini pels volts del 1360 era de 4.071 focs o famílies, que podien correspondre a uns 20.455 habitants, així el vescomtat de Cabrera arribà a comprendre un territori de 14.000 km2, amb vuitanta-set poblacions, cinc viles murades, una gran abadia benedictina a Breda, quatre priorats més també de l'orde de sant Benet, quatre canongies agustinianes, un monestir cartoixà i un altre monestir femení de l'orde del Cister- el castell va esdevenir el palau gòtic residencial dels vescomtes.

Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixària de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.

El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semi cobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va disposar una gran aljub, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.

La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accés era directe des del pati. Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.

Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)

En aquest període el vescomte de Cabrera fou el gran Bernat II de Cabrera, privat del rei Pere III i tutor de l'infant Joan, futur rei Joan I, que va destacar pel seu paper dins la política exterior de la corona catalanoaragonesa com a capità general de l'armada, almirall de la flota catalana i conseller dels diputats del braç militar en les corts de Cervera de 1359. Una conspiració contra ell, el va portar a ser decapitat a Saragossa el 1364.

En resposta a l'execució, la seva vídua, Timbor de Fenollet, es va fer forta a Montsoriu. El rei Pere III el Cerimoniós, no tolerant aquesta rebel·lió, va reclutar 1.200 homes, posant setge al castell de Montsoriu entre els anys 1365-1371, però el seu sistema de muralles concèntriques amb set portes defensives, la dificultat d'accés al lloc i el magnífic sistema d'aprovisionament d'aigües (una cisterna central i com a mínim tres cisternes més distribuïdes arreu del conjunt) el feren inexpugnable. Conscient que li era impossible conquerir el castell, el rei va signar el 1368 el primer d'una sèrie de tractats de pau amb Bernat III que van permetre als Cabrera mantenir totes les seves propietats.

A partir del segle XV la fortalesa de Montsoriu perdé una de les seves funcions més importants: la de residència senyorial amb el progressiu trasllat de la família al castells de Blanes i d’Hostalric. Paral·lelament la seva funció defensiva també quedà relegada a un segon pla a causa de les noves tècniques. L'abandonament del castell quedava així palès en el deteriorament de les construccions, afectades probablement també pels terratrèmols del segon quart del segle XV.

Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)
Arbúcies - Castell de Montsoriu (Foto: Anna Roca)

El castell també es va deteriorar pels estralls de la Guerra dels remences. En el transcurs d'aquesta guerra el castell fou pres per les tropes del Principat i canvià diverses vegades de mans, per passar finalment a mans reials. Acabada la guerra, el 1481 el castell retornà a la família Cabrera, més concretament a Anna I de Cabrera que morí sense descendència passant el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez l'any 1515.

Els Enríquez de Cabrera, al llarg dels segles XVI i XVII, es van anar endeutant, fins que els deutes i les contínues vendes dels seus béns a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona, per 273.000 lliures, van provocar que aquest fos el nou propietari dels territoris de l'antic vescomtat de Cabrera. La nissaga dels Montcada-Aitona, perdurà al vescomtat fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials. Durant aquest segles el castell només s’ocupà en casos bèl·lics com la guerra dels Segadors. Al segle XVIII els Aitona emparentats amb els Medinaceli van portar-hi a terme algunes obres de restauració.

Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808 i 1814, i més tard també l'ocuparen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer, el qual va deixar escrit sobre el castell: “Ocupa el cim un vast castell gòtic del qual subsisteixen encara alguns trossos de mur amb dues torretes, al pas que una completa desolació confon en les habitacions interiors columnes caigudes, corredors de peu i arcs gòtics que es dibuixen a l'atmosfera de resplendor de lluna”.

Curiositats

Redescobriment del castell
Els excursionistes i literats romàntics de principis del segle XX el varen redescobrir. Els anys 1914-1915 es dugué a terme la primera catalogació arquitectònica del monument. Més endavant l'entitat Amics de l'Art Vell, depenent de l'Institut d'Estudis Catalans, es preocupà per la situació del monument. Però no va ser fins a la segona meitat del segle XX que la societat civil començà a articular diversos intents de recuperació del castell.

Amb la creació del Museu Etnològic del Montseny, s’elaboraren diversos informes i propostes d'actuació entre els anys 1981-1987, amb una incidència directa en el desenvolupament d'una campanya de conscienciació ciutadana, fins la creació de l'Associació Amics del Castell de Montsoriu, l'any 1992. Aprofitant la bona predisposició dels propietaris del castell, la família Ribot, l’any 1994 es creà el Patronat del Castell de Montsoriu, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, que des de 1995 ha dut a terme diferents treballs de restauració intentant deixar el castell com era a l'època gòtica amb algunes coses d'altres èpoques com la capella preromànica i la torre de contrafort. El 1998 el castell fou cedit al Consell Comarcal de la Selva, actual propietari del monument. Des del 2011 està obert al públic i s'hi poden fer visites guiades.

Població: Arbúcies

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Arbúcies - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Diputació Barcelona (tots els portals) 2020
Diputació de Lleida - Ara Lleida Diputació de Lleida - Patronat de Turisme Patronat de Turisme de Girona Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l´Ebre amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web