Sant Esteve d'Olzinelles a Sant Celoni

L’església de Sant Esteve d’Olzinelles, és documentada des del 1083 i malgrat que es desconeix la data de construcció encara podem descobrir alguns dels elements romànics originals en la construcció actual que bàsicament correspon a la reconstrucció que es portà a terme el 1786, data que apareix a la part baixa de l’ull de bou, encara que se n’hi devien haver portat a terme d’altres. L'any 1977 s'hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou. Aquesta comunitat s'extingí l'any 1982. Olzinelles fou una parròquia independent i tenia com a sufragània a la de Vilardell. El 1927 ambdues van ser agregades al municipi de Sant Celoni.

Es tracta d’un edifici de paredat, arrebossat i emblanquinat. Presenta un portal de  llinda, amb motllura de petites dimensions. Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Per sobre hi ha un ull de bou. El campanar és d’espadanya amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle xvii es va reformar. Té un absis circular.

Adossada a la part posterior hi ha la rectoria, un interessant casal de finals del XVI o principis del XVII (consta que el 1511 la parròquia d’Olzinelles no tenia casa rectoral), de planta baixa i dos pisos, cobert a dues vessants. La façana presenta una porta d'entrada d'arc de mig punt i a sobre un xic desplaçat hi ha un rellotge de sol amb el lema “El temps fuig, l'eternitat s'apropa / Mentre tinguem temps, fem el bé”.