Torres de defensa del recinte emmurallat de Sant Celoni

La primera notícia de la muralla, que fa referència a la porta de la vila de Sant Celoni, és de l'any 1154. De totes maneres, la construcció actual correspon als segles XIII i XIV. Un document de 1301 parla de la Força, i els anys 1371 i 1374 es fan préstecs per construir muralles i tancats. Entre 1462 i 1472, durant la revolta dels remences i la guerra civil, es reforça la muralla i s'omple d'aigua la vall. La decadència de la Força començà el 1681, quan es van vendre les valls per fer-hi horts amb l'objectiu de pagar part de les despeses de construcció de la nova església parroquial.

La Força era l'antic nucli fortificat de Sant Celoni. La bona situació geogràfica i de comunicacions al peu del camí ral, i l'empenta de l'orde dels Hospitalers, propietaris de la vila des de 1151, van propiciar el creixement de cases al seu entorn, la fortificació de la vila i la creació del mercat per abastar la contrada, documentat per primera vegada el 1157 i localitzat davant del portal Major o de Barcelona (actual plaça del Bestiar). El fet d'estar a mig camí entre Barcelona i Girona, en una època en què el trajecte s'havia de fer en dues jornades a cavall, també afavorí l'establiment d'hostals i l'aparició d'oficis artesanals. La Força s'estenia entre la plaça del Bestiar i la de Josep Alfaras, amb el carrer Major com a eix vertebrador, i delimitada pels carrers de Sant Roc i de les Valls.

La Força tenia dos portals, el Major o de Barcelona, que donava a la plaça del Bestiar (hi ha restes a la cantonada de can Mai Tanquis amb el carrer Major), i el dels Sants Metges (enderrocat el 1865), en direcció a Girona, on hi havia una capella per venerar aquests sants. El mur era de pedra, lligada amb un morter de calç molt resistent, amb un gruix aproximat d’un metre. Tenia torres circulars als angles i alguna més en els panys llargs.

Actualment la muralla es conserva en bona part amagada per cases que la utilitzen com a paret posterior o tanca (carrers de Sant Roc i les Valls) i, fins i tot com a façana, com can Mai Tanquis i el grup de cases de la placeta interior de la plaça del Bestiar (can Ganxa, can Cluca, can Catxol...). 

La torre de la Força  juntament amb la torre de Can Casquet (o de l'Aymar), inclosa en un habitatge, són les úniques torres de la muralla que han perviscut. Es tracta de torres circulars, que en el cas de la de can Casquet se li afegiren posteriorment uns merlets de maó a la part superior. El novembre de 2007, van començar les obres de rehabilitació de la torre de la Força, enderrocant els elements afegits a la torre, com la casa que l'aprofitava com a habitació al primer pis i com a part de la quadra a baix, i es van fer les excavacions arqueològiques de la zona. Després es va refer la part destruïda, es van consolidar les restes de la muralla i es va rehabilitar un cobert, per on puja l'escala de ferro que permet ascendir dalt la torre.