La necessitat de bastir un nou temple parroquial portà al rector i als consellers de la vila a buscar la manera de finançar l’obra, el cost de la qual s’avaluava en 2160 lliures; per això el 1766 van demanar a la Reial Audiència la possibilitat d’establir un nou impost consistent en un vintè sobre els fruits dels habitants de Solivella, impost que els fou denegat. Les autoritats reials per tal de minorar el cost aconsellaven construir l'església en uns terrenys que oferia el senyor jurisdiccional vora el seu castell.
|
Finalment la nova església parroquial de l’Assumpció de Solivella, bastida al mateix lloc on hi havia l’església vella, s’inicià el 1769 i l’obra durà tres anys. Es tracta d’un edifici de planta rectangular d'una nau amb capelles laterals entre contraforts. Les capelles es comuniquen palesant influència del model jesuític. Adossades als contraforts hi ha pilastres d'un ordre corinti molt modificat pel gust del barroc popular. Una cornisa, en la qual recolza la típica volta de canó amb llunetes i la petxina del presbiteri construïdes amb maó de pla i guix, recorre tot el seu perímetre. Al primer tram del peu de la nau se situa un cor elevat que recolza en una volta molt rebaixada. A banda i banda hi trobem el baptisteri i el campanar.
|