Nucli històric de Solivella

Solivella era pas obligat de mercaders que venien de les terres lleidatanes per l'estret de Belltall. Solivella ha estat sempre punt d'aturada de carreters, viatjants i comerciants. El nucli habitat ofereix al visitant una sensació de pau, d'ordre i de bellesa. Els habitants han sabut conservar l'arquitectura de la zona, reflectida en les cases, de pedra, les flors i l'embelliment dels seus carrers. Solivella és com un poble immergit en un conte de fades. Diversos elements guiaran la nostra visita.

Els safareigs consten de dues basses rectangulars i una més petita quadrada (destinada a rentar la roba dels malalts), totes de pedra picada. La primera va ser construïda el 1888 i la segona el 1938. Estan cobertes en part amb una teulada de teula àrab sobre encavallada de fusta.

A la Plaça de la Creu trobem el monument de la Creu, la primera pedra del qual es va col·locar el 24 de juliol de 1939 per commemorar els luctuosos fets de 1936, encara que no fou bastit fins el 1944 segons el disseny de Josep M. Vives Castellet seguint paràmetres de monumentalisme academicista. En la construcció del monument es va utilitzar pedra polida i formes geomètriques combinades. El 2010 s’eliminaren totes les referències a la Guerra Civil, restant com una creu de terme.

La plaça Major és el centre neuràlgic del poble, on s'hi celebra el mercat. Les façanes de les cases principals són fruit de la intensa activitat constructiva del darrer terç del segle XIX. Destaquen especialment cal Roig i cal Salat. A més de l’església caldria destacar dos elements: la Font de la plaça Major, inaugurada l’any 1859 quan va arribar l’aigua al poble, amb coronament tronco-piramidal amb bola de pedra al damunt; i l’edifici eclèctic de l’Ajuntament que se situa sobre tres arcs suportats per  pilastres de pedra, com si fos l’inici d’una porxada que havia d’emmarcar la plaça.

Cal Civit és un edifici de grans dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, ara dividit en habitatges independents. Hi destaca un balcó suportat per tres grans mènsules. A la llinda de la porta hi ha un cercle amb una creu patada, el nom de Joseph Ballart i la data de 1767.

Un altre edifici destacat és Cal Flavià, situat darrere del castell que antigament va formar part de les propietats del senyor de Llorac. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés amb llinda sostinguda per permòdols amb un escut amb la data 1739. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro que conté tres balconeres d'arc rebaixat. Per últim al darrer pis hi ha tres finestres amb arc peraltat. Destaca l'escut de la cantonada.

L'Antic Sindicat Agrícola de Solivella és un celler cooperatiu construït el 1932. Es tracta d'un edifici cantoner de grans dimensions, consta de planta baixa i dos pisos, amb dues portes d'accés. A la planta baixa hi ha finestres rectangulars amb una decoració ceràmica a la part baixa en forma triangular. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb quatre balconeres i al darrer pis hi ha finestres.

El Sindicat Agrícola i Caixa Rural es constituí el 13 de febrer de 1916. Tres anys després, el dia 1 de març de 1919 canvià el nom pel de Sindicat de Vinyaters. L'any 1920 l’entitat comprà per 14.750 pessetes un local i terrenys a la partida "Hort del Portal", al costat de la carretera de Tremp i carrer de la Creu; on es construí l'any 1932 l'edifici social i celler sota la direcció de l'arquitecte de Valls, Josep M. Vives.

El Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d'agost de 1936 sobre sindicació forçosa dels pagesos, va provocar la fusió del Sindicat de Vinyaters amb la Societat Agrícola (Sindicat) constituïda l’any 1901. Una vegada fusionades ambdues entitats s’aprovaren els nous estatuts, prenent el nom de Sindicat Agrícola de Solivella.

Algunes vegades són elements senzills els que en ajuden a comprendre el vertader tarannà d’un poble, com és el cas de l’Antic cinema, un dels elements arquitectònics solivellencs destacat per la seva funció social que ha representat per la població al llarg dels anys, o el monument als grallers, inaugurat en el 25è aniversari (2013) de Lus Xiperllis, obra dels ferrers de Cal Biel de l'Espluga de Francolí.

La nostra visita a Solivella es veurà també solcada de llindes que ornen algunes de les seves cases i que ens transporten directament al seu passat, però també altres petits elements que poden passar desapercebuts i que ens recorden el lligam dels seus habitants amb els animals propis de les feines del camp, com pot ser aquesta anella perforada a la pròpia pedra per lligar la cavalleria.

Un monument ens recorda que Joan Amades Gelats i el músic Joan Tomà Parés, dos grans estudiosos dels folklore de casa nostra, el 12 d’octubre de 1928 van entrevistar a Antoni Capdevila Ferrer, cap-de-colla de la colla dels Triquelis, amb la finalitat de recollir músiques “pròpies de la contrada de la Conca de Barberà”. Aquest treball de camp a cura, normalment de dues persones, un apuntador i un músic era el que s’anomenava “missions”, una de les prioritats inicials i principals de l´Obra del Cançoner Català, iniciativa ingent del mecenes Rafael Patxot Jubert, iniciada el 1921 amb l´aixopluc de l´Orfeó Català i continuada fins l´esclat de la Guerra Civil.

Al seu costat dues plaques recorden els històrics grallers solivellencs “Els Triquelis” que acompanyaven els Xiquets de Solivella en les seves actuacions a cavall entre els balls de valencians i els castells i el modern grup de grallers “Lus Xipellis”.

Solivella també es feu ressò dels actes commemoratius del tricentenari  1714-2014, aixecant un monument del tricentenari, un simple monòlit de pedra amb ambdues dates inscrites a banda i banda de la creu de Santa Eulàlia, que ha esdevingut un dels símbols  de la Bandera Negra Catalana, recordant la pèrdua política de les llibertats el 1714, però no de la voluntat de tot un poble de ser lliure.

El nostre passeig per la població ho és també per entre gran quantitat de llindes amb emblemes i dates inscrites, que es centren en dos períodes, un a les darreries del segle XVIII i l’altre a l’últim vintenni del segle següent, corresponents a dos moments de creixement demogràfic de la població.

Però si en algun moment us heu pensat que estàveu sols i que ningú us veia anàveu errats, sempre hi ha qui esguarda el visitant a Solivella, uns gats a la teulada o una sargantana en un dels seus murs que no ens treuen els ulls de sobre.