Castell de Prades
El castell de Prades era a l'extrem nord-oest de la població de Prades. Actualment en resta poca cosa. Fou abandonat i restà repartit entre diverses cases. fet que ara en dificulta molt la interpretació, encara que carrers com el de la Costa del Castell, Alt del Castell, Baix del Castell i el passatge del Castell ens indiquen la seva ubicació al nord de la vila adossat al pany septentrional de la muralla, per la seva part interior. El castell de Prades té un origen islàmic. Cap al 1090, els àrabs van construir diferents edificacions com ara el castell de Siurana i les muralles de Prades. L'element del conjunt castral més ben conservat ha estat la capella o església de Sant Miquel del castell de Prades, església romànica (segona meitat del segle XII-inicis del segle XIII) d’una sola nau, construïda amb grans carreus i coberta amb volta de canó, amb la porta d’accés el mur de migdia; en aquest mateix mur hi ha una finestra espitllerada, amb un arc monolític. Conserva l’absis semicircular, destruït per l’obertura d’un portal, amb una finestra igual que la del mur de migdia.
| ||||||
L'esplendor i influència de Prades no es pot deslligar del fet que fou capital del Comtat de les Muntanyes de Prades, creat el 1324 pel rei Jaume II. En un primer moment fou la residència oficial dels comtes, però aviat passarien a residir a Falset. Durant el segle XV la branca lateral de la família reial que posseïa el comtat va entroncar amb la casa ducal de Cardona que en fou la titular a partir d'aquest moment, si bé des del segle XVI els ducs de Cardona i comtes de Prades habitaven al castell d’Arbeca, on traslladaren l’arxiu de la senyoria. Posteriorment, mitjançant diversos enllaços matrimonials, el comtat passà a la casa ducal de Medinaceli (1663), casa a la qual pertany en l'actualitat el títol de comte de Prades. L’any 1714 l’arxiu de la senyoria es traslladà a Tortosa i posteriorment a Sevilla on resta actualment.
| ||||||
| ||||||
|
El 1718, durant la guerra de successió, el castell va ser totalment enderrocat. A partir del segle XVIII, Prades anà perdent el paper de capital comarcal, tot i que el seu mercat encara era potent.
|
