Santuari de la Mare de Déu de l'Abellera a Prades ***

L'ermita de l'Abellera o santuari de la Mare de Déu de l'Abellera, com també se la coneix, s'alça en una cinglera de 1020 metres d'altitud, aprofitant una balma on abans d'edificar-hi el santuari  hi havien viscut eremites; entre d'altres sembla que hi va habitar cap al 1484 fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica.

L'actual ermita no es va construir fins al 1570 i fou beneïda pel rector de Prades el 1574. El 1578 s'hi afegí el campanar, i a finals del segle XVII o a començaments del XVIII s'hi van fer importants obres de reforma al llarg dels segles.

Es tracta d’un recinte d'una sola nau. La façana del templet és força humil: un portal adovellat, dues finestres per banda i el campanar de doble espadanya en són els elements més destacats, realçats en uns murs obrats amb la pedra vermellosa de la zona. Disposa d’una sola nau de tretze metres de llarg per sis d’ample amb un cambril.

La imatge de la Mare de Déu, feta amb alabastre de Sarral, data del 1940 i és una còpia fidel de l’original d’alabastre policromat d’estil gòtic tardà popular que va ser destruïda el 1936. El 12 d’agost de 1956 la imatge va ser coronada per l’arquebisbe de Tarragona. La corona és de l’orfebre Jaume Mercadé Queralt i consta de cinquanta abelles de plata amb la seva reina i també inclou l’escut de Prades. Això es deu al fet que a l’interior hi havia hagut uns ruscs d’abelles amb les seves corresponents bresques de mel. Per aquest motiu, la imatge és la patrona dels apicultors catalans actuals.

Prades - Santuari de la Mare de Déu de l'Abellera (Foto: Ajuntament)

Segons Joan Amades, la devoció, que està molt arrelada i s'hi fan romeries a l'ermita i balls de coques de mel, vindria de la cristianització del culte a una antiga divinitat agrícola local. El Dilluns de Pasqua de Resurrecció i el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu Trobades, hi acudeixen molts devots i visitants. Anys enrere els veïns de Prades hi solien anar en processó el diumenge després de Nadal.