Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera

Propera edició: 26/01/2025
En el marc de les celebracions de Sant Sebastià, Òdena posa en valor a la tradició, la història i el patrimoni local amb la Fira Baronia d'Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera.

Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera


Les activitats comencen amb l’esmorzar popular a la brasa, gràcies a la col·laboració de l’Associació de veïns del carrer de la Guixera i la inauguració a la mateixa hora, de la fira d'artesans i productes manufacturats, on es podran degustar formatges naturals, embotits, pa de figa, dolços o pastes medievals, alhora que els assistents podran adquirir objectes de ceràmica, complements treballats de cuir, perfums, escuts heràldics, i joguines de fusta, entre altres productes.

A continuació el tradicional Aplec de sardanes, organitzat per les Colles Sardanistes d’Òdena i el Joc de la cucanya, amb premis dels comerços locals per als hàbils guanyadors que arribin dalt de tot del tronc.

Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera
Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera


“A finals de l’estiu de 1226, dues sageties amb base a Tarragona amb patent de cors manades per Guillem I d'Òdena van atacar en aigües d’Eivissa dues embarcacions (una galera i una tarida) del valí de Mallorca, de les quals van capturar-ne una, mentre l'altra galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, una de Barcelona que venia de Bugia a Mallorca i d’una altra que anava a Ceuta. Aleshores Jaume I va enviar a Mallorca al montpellerí Jaques Sanç, en un lleny de quaranta rems perquè reclamés la devolució de les preses. El valí de Mallorca, aconsellat pels mercaders genovesos i pisans, competidors dels catalans en el comerç de la Mediterrània occidental, va menysprear la reclamació, i llavors Jaume I va decidir d’emprendre la conquesta de les Illes.

En una assemblea a Barcelona celebrada el 1228 Jaume I va exposar el seu projecte de conquerir Balears. Només un any després, el 5 de desembre de 1229, surten de Salou, Cambrils i Tarragona, un total de cint-i-cinc naus, divuit tarides, dotze galeres i cent entre buces i galiots, més altres barques menudes. L’expedició es va culminar amb l’entrada a Mallorca el 31 de desembre de 1229, després d’un setge enfront la defensa sarraïna.

El 1232 Guillem I d’Òdena està enterrat a Montserrat, tot i haver disposat que l’enterressin a Santes Creus. L’abat i la comunitat d’aquest darrer cenobi havien reclamat, havent recorregut fins i tot al sant Pare, al·legant la disposició testamentària de Guillem. Montserrat al·legava que no podia ésser-li donada sepultura eclesiàstica per haver mort excomunicat; cosa que fa suposar que la sepultura donada al cos de Guillem a Montserrat no era en terra sagrada. Finalment es dictà sentència el 3 de setembre de 1232 segons la qual els jutges decidiren que no procedia donar sepultura al cos del difunt en cap dels dos monestirs per haver posat violentament les seves mans sobre clergues i haver exercit actes de rapinya contra bens eclesiàstics. Tampoc constava de forma fefaent l’absolució “in articulo mortis” que segons defensava el monestir de Santes Creus li havia atorgat un legat papal donat a Sardenya”.

Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera
Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera


També es recrearà el moment històric “Quan els àrabs van conquerir les terres de la península Iberica  la van anomenar “Al-Andalús” que vol dir terra de bàrbars o incultes. En aquell temps la cultura islàmica era molt més avançada que la cristiana  i sovint formar-hi part era signe d’ una millor vida. Les terres ocupades pels àrabs tenien nous sistemes de reg com les sèquies i les sènies que milloraven els cultius. De cultius també en van portar de nous com les albergínies, les escarxofes o els espinacs. Van introduir el sistema de numeració que utilitzem actualment i en astrologia i medicina van fer nombrosos avanços. Els seus escriptors traduïen a l’àrab obres dels antics grecs i romans ja oblidades. Tot i  la progressiva estabilització repobladora cristiana, aquestes terres continuen sent  durant molts anys una zona de perill en ser terra de frontera, terra de marca; els períodes de tranquil·litat, que són cada vegada més llargs, es veuen interromputs de quan en quan per devastadores ràtzies musulmanes. Segons una crònica àrab medieval, tal com recull Dolors Bramon, entre el juny i l’agost de l’any 982 en una d’aquestes ràtzies el cabdill Al-Man?ur o Almansur va atacar Pamplona, tot passant per Wutinah (Òdena)“.

Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera
Baronia d'Òdena. La Fira dels castells i terra de frontera

 

Centre informacio 1

Centre informacio 2

Població: Òdena

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Òdena - Ajuntament
On Menjar a Òdena (Restaurants)
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
A cau d�orella
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web