L’ermita de Sant Roc és un temple del qual parla la documentació des de la segona meitat del segle XIV, aleshores sota l’advocació de Sant Sebastià. Diu la tradició que es va construir com a agraïment al sant per haver protegit la població d’una epidèmia de pesta.
L’any 1768 fou reformat i ampliat l’edifici original i va canviar d’advocació. Aleshores segons la majoria d’autors va iniciar-se el culte a Sant Roc. Se’l sol invocar contra les epidèmies i les plagues, especialment contra la pesta bubònica. Aquesta invocació la comparteix amb Sant Sebastià. S’afirma que l’any 1645 a l’església d’una Frascati en plena pandèmia va aparèixer en una de les seves parets una magnífica pintura al fresc amb la representació dels dos sants; s’afirma que la plaga va desaparèixer.