Castell de Vila-romà a Palamós
La primera data documental de la fortalesa es remunta a l’any 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell. El 1279 el rei Pere II comprà al bisbe de Girona el territori de Palamós que depenia d'aquesta parròquia. Pere III el Cerimoniós l'any 1371 l'incorporà a la Corona d'Aragó. Sembla que posteriorment també va pertànyer al senyor del castell de Calonge. El castell, però, tingué una poc esplendorosa vida, que acabà el 1812 amb l'ocupació francesa durant la qual la fortalesa fou volada per ordre del general Suchet. Des de llavors els seus murs s’anaren enrunant. L'any 2007 s'hi realitzà una intervenció preventiva i l'any 2015, activitats de neteja. | ||||
| ||||
Les ruïnes del castell s'alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. La torre mestra i altres edificis eren envoltats per un recinte fortificat exterior. A la part central s'aixeca un mur, segurament la paret de llevant de la torre mestra, de planta rectangular. En aquest mur hi ha un esvoranc al lloc on hi degué haver la porta d'entrada. L'aparell constructiu de la torre és de pedres sense escairar unides amb morter de calç, amb alguna filera d'opus spicatum. Afegida a la base d'aquest mur hi ha una construcció amb volta de canó recoberta d'estuc rogenc. | ||||
| ||||
El recinte exterior està força ben conservat a tramuntana i al costat sud-oest. També s'ha conservat bé una paret transversal que anava de ponent a llevant. Al mur septentrional hi ha adossades nombroses dependències. Al costat sud hi ha les estances que conserven les arcades de mig punt. L'entrada al recinte devia estar a la banda SE on hi ha dos torres rectangulars de factura més tardana en la part superior. La torre NE conserva dos murs de granit i pissarra sense escairar amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l'arrencada d'una volta. | ||||
| ||||
El tipus de parament ens situaria la construcció cap a l'any 1000, amb afegits posteriors. A les estructures de l'inici de l'època feudal s’hi sumaren altres construccions, com ara la paret transversal, algunes de les voltes..., i encara molt al final de l'edat mitjana foren
|
