La història de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós es remunta a l'any 1334 quan Alfons III cedeix els terrenys per bastir una capella dedicada a Sta. Maria depenent de la parròquia de Sta. Eugènia de Vila-romà, que fou ampliada el 1371. El 1428 es segregà de Santa Eugènia i esdevingué parròquia independent. El 1439 començà la construcció del temple actual, que fou greument danyat el 1543 per l’atac otomà de Barba-rossa. Al segle XVI es va refer el temple i s’afegí la portada lateral d'estil gòtic tardà.
|
|
És un edifici d'una sola nau, amb capçalera poligonal (semicircular a l'exterior) i cobert amb cinc trams de volta de creueria. Té tres capelles laterals per banda. Presenta les característiques típiques de les esglésies catalanes del gòtic tardà. Als peus de la nau hi ha un cor alt, suportat per una volta d'arc rebaixat la clau de la qual representa l'evangelista Lluc. El temple presenta una portada d'estil gòtic tardà que es troba a un costat, a la part baixa del campanar, datada a les primeres dècades del segle XVI i atribuïda al mestre de cases occità Tomàs Barça, que entre 1521 i 1525 intervenia en la construcció de l'església de Palamós. La porta és d'arc rebaixat, està flanquejada per dues pilastres d'ornament floral i coronada amb pinacles i florons contenint les figures de Sant Josep i Sant Nicolau (de factura posterior) i dues parelles d'àngels.
|
|
Al frontis presenta una porta adovellada d'arc rebaixat i a sobre un rosetó senzill sense decorar. A la dreta una mena de torre que conté l'escala d'accés al cor. Seguidament s'alça el campanar de planta quadrada que es va aixecar aprofitant l'antiga Torre del Consell. Consta de dos pisos amb arcades de punt rodó, costat sud i nord, i obertures geminades en els altres costats. A començament del segle XX es va bastir el seu coronament amb coberta piramidal.
|
|
El temple, refet després de la Guerra Civil, presenta els seus murs coberts d'arrebossat i pintats de blanc tant a l'interior com a l'exterior (1981) exceptuant les cantonades a on la pedra és de millor qualitat. El 1960 van ser beneïdes unes noves campanes.
|
|
Retaule Major
El retaule de l'altar major, en part destruït a la Guerra Civil, es va refer el 1947 amb les parts conservades originals del final del segle XVI: el bancal, construït pel mestre imaginaire Joan Ballester (1586), i set caselles pintades a Tarragona pel pintor renaixentista Isaac Hermes Vermey d'Utrecht (1595) amb escenes de la vida de la Verge (d’esquerra a dreta i de baix a dalt: Anunciació, Epifania, Adoració dels Pastors, Pentecosta, Ascensió de Crist, Resurrecció de Crist i Coronació de Maria). L’altar reposa sobre quatre busts masculins que recorden els filòsofs clàssics recolzats sobre impostes invertides. Va ser restaurat l'any 1999.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|