Torre de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell ***

“Durant els segles XIV i XV, davant el perill corsari, s’aixecaren elements defensius a tota la costa. Fou el moment de construcció de la torre del Sant Sebastià, en un indret anomenat Sa Guàrdia, que segurament no hauria deixat de ser un punt d’observació ni després d’acabada l’ocupació ibera de la muntanya. Aquesta inseguretat ja havia provocat que la població es traslladés a llocs interiors, més segurs, consolidant la formació de la vila de Palafrugell. L’any 1441 el bisbe Bernat de Pau va autoritzar la construcció d’una ermita dins la torre que es construïa, segurament aquesta funció religiosa és el motiu de la seva planta irregular, en semicercle (absis) de la banda est i recta de la banda oest. El primer ermità que tingué la torre fou Jaume Corbera, que fou autoritzat per la reina Maria, muller d’Alfons V, per demanar almoina per a la capella (1444) i pel bisbe Bernat de Pau per ser enterrat sota el paviment de l’ermita (1451). Els ermitans eren els encarregats, entre d’altres i d’acord amb el seu contracte, dels avisos de perill mitjançant fumades, tocs de campana o fogueres. La torre té tres plantes i terrat i està coronada per merlets rectangulars i espitlleres. Els murs tenen un gruix d’1,40 m a la planta baixa i 1 m a la part superior. Conserva un matacà en el que originàriament era la façana i que ara està situat sobre el teulat de l’ermita construïda posteriorment. Té algunes obertures fetes en època barroca. Les cobertes de les plantes són de volta de canó i la comunicació es feia mitjançant trapes i escales de fusta. Al llarg dels més de 550 anys d’història de l’edifici, s’hi han fet diferents reformes, principalment noves obertures i millora dels accessos entre les plantes i dels paviments. Tot i això, conserva molt bé l’ambient original.”

Text extret de https://museudelsuro.cat