Far de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell ***
| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
| ||||
És el far més important de Catalunya. Segons informa el Port de Barcelona, “es troba en un paratge de molta importància marítima, en ser un punt estratègic en el pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega. Des de l'edat mitjana, sempre ha estat ocupada la punta d'aquest promontori. Fins i tot, quan s’allotjà un ermità, que es va instal·lar al segle XVII, aquest va fer la funció de guaita i sentinella, atalaiant la zona, donant l'avís als veïns dels contorns, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses. Damunt del promontori del cap Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, és el far espanyol amb més abast lumínic i un dels de major abast a nivell mundial. El seu abast lluminós teòric és de 32 milles, però es veu, en la pràctica, a més de 50 milles, degut a la seva gran alçada sobre el nivell de mar. És un far catalogat de Gran Faro de Primer Ordre i constitueix, des de la seva construcció a mitjan segle XIX, en el far de referència internacional de l'extrem SW del golf de León. Fou creat pel Ministeri de Foment segons les previsions del "Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes" de l'any 1851. És una obra de l'enginyer Josep M. Faquinetto i l'obra la va realitzar el contractista barceloní José Auxich Casals amb un cost final de 463.939,20 rals.
| ||||
| ||||
| ||||
Va ser inaugurat l'1 d'octubre de 1857. La maquinària, que es conserva encara, va funcionar amb petroli fins al 1940, quan es va produir l'electrificació del far. En un principi el servei del far requeria el treball de tres faroners, que vivien en les dependències habilitades a l'efecte en el mateix far. Els avenços tecnològics van reduir el personal necessari per al seu funcionament fins a la seva automatització i la marxa oficial de l'últim faroner, Ángel Casariego, l'1 d'agost de 1999. En el record resten també noms com els de l'Ángel Bradaris (1945-1948) o Antonio Aguirre (1949-1988).
| ||||
| ||||
La reforma més important del far va tenir lloc a patir de l'abril de Entre 1963 i 1966, es va desmuntar la torre original, es va construir l'actual i es va instal·lar una llanterna aeromarítima. L'11 de desembre de 1970 un radiofar començava a emetre les lletres SN en codi Morse, facilitant la situació als vaixells que navegaven fora de l'àmbit visual del far o en dies de poca visibilitat. El far de Sant Sebastià, totalment automatitzat, continua essent el que té un pla focal més alt de tot el litoral català i el més potent, amb un abast de 32 milles (uns 59 quilòmetres). Emet esclats de llum blanca de 0′ 3′′ amb ocultació de 4′ 7′′.”
|
