Aigua Xelida de Tamariu a Palafrugell ***

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

Gràcies a la narrativa de l’escriptor i periodista Xavier Febrés, els visitants podem entendre la bellesa immensa d’aquest petit tram de la costa mediterrània: “Encaixada entre les parets del rocam i només accessible per terra a través de camins abruptes, la delícia entre pins d’Aigua-Xelida pertany al terme de Palafrugell, però ja forma part de la mola mineral del cap de Begur. Ofereix una dolçor accentuada, sense res de feréstega ni de salvatge. És una cala amb font d’aigua dolça a tall d’onades, un fet poc corrent del qual deriva el seu nom. Sempre havia estat lloc de trobada, a mitja dotzena de barraques diferents, de caçadors, pescadors i tapers, de colles de xefla i d’arrossada.

El botó, el gafet que corda la cala és el faralló (foraió o furió en llenguatge popular) d’Aigua-Xelida, format per dos esculls rocosos que afloren de la superfície de l’aigua i que posseeixen una parets immergides, travessades per un túnel natural, molt freqüentades pels submarinistes per contemplar els vestigis minvants de les branques de corall, els colors trèmuls de les gorgònies i la mirada furtiva d’alguna rascassa, alguna llagosta, algun nero o d’un vol assamfainat i càndid de julivies.

El reclau boscós d’Aigua-Xelida, encaixat entre la Punta d'es Banc i la Punta d'es Guard, voltat d’illots, coves, gorgues i xucladors, consta de tres platgetes. La de ponent rep el nom de platja de la Font, una font que l’Hermós hi va construir sumàriament a partir del doll que brolla de la roca. La del centre és la platja Gran -en realitat minúscula, però no tant com les dues altres adjacents--, al damunt de la qual hi tenia l’Hermós la seva barraca. La tercera és la platja petita d’Aigües Mortes o d’en Gotes, on vivia el seu únic veí a la barraca respectiva, que va rebatejar Xalet Xalat. Els dos habitants, enfrontats, formaven la república independent d’Aigua-Xelida. Emili Gotes Curet va ser el més longeu. Va morir una nit del 1949, al peu de la seva barca, a la sortida del bar Patxei de Tamariu, ofegat en un pam d’aigua, sense que ningú se n’adonés fins l’endemà al matí.

Aigua-Xelida continua sent un culte pagà, una il.lusió terrenal, un solo de la vida mateixa, l’exteriorització fugaç i propiciatòria d’un instant afortunat del sistema nerviós del món, un indret per treure a badar les competències emocionals de cadascú sense pressentiments ni processos deductius, o bé per fugir sense mirar enrere com fa la majoria. Aigua-Xelida és, també gràcies a Josep Pla, l’escenari mític de dos personatges reals com l’Hermós i en Gotes.

Sebastià Puig Barceló, l’Hermós, era nascut a Palafrugell el 6 de setembre del 1868. Analfabet (ell deia que era “alfabètic”) i alhora savi, conegut a tota la comarca i fins al Rosselló pel seu tarannà filosòfic i atrabiliari, era trenta anys més gran que Josep Pla. Els va unir una amistat desigual, fins a convertir-lo en un dels personatges populars més destacats de la seva literatura, en el somni de l’home primitiu, docte i lliure. És l’antiheroi protagonista de la narració “Un viatge frustrat”. O potser, ben mirat, n’és l’heroi.

Deia Josep Pla al volum Caps-i-puntes: “L’Hermós és un dels homes de més amenitat que he conegut en el curs de la vida. Era, és clar, una amenitat totalment popular, que de vegades embafava de tant popular que era. Sempre en tenia una per dir, sovint molt aguda. Era un home absolutament lliure sobre el qual s’havia produït el miracle de ser, al mateix temps, un criat perfecte. Aquesta combinació, que rarament es troba, és l’única forma de migrada felicitat que es pot trobar a la vida. L’ambivalència ben trobada... no es pot demanar més!”.