Antic convent Mare de Déu dels Àngels d'Oliana

L’església de la Mare de Déu dels Àngels és de planta basilical gairebé quadrada. La porta principal, amb la data de 1797, s'obre al centre de la façana amb forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre d'aquesta hi ha un petit nínxol, avui sense cap imatge i damunt hi ha un òcul. En ambdós costats de la porta s'alcen dos pilars en forma de grans pinacles adossats a la façana.

Englobant l’antiga capella en la seva estructura, l’espai es convertí en convent de l’ordre de l’Escola Pia. L’església ocuparia la part central dels dos primers pisos. Al tercer pis s'obren tres finestres a la part central, flanquejades per dos balcons a cada banda. A les golfes hi ha una petita galeria amb tres finestres d'arc de mig punt.  La façana nord no té cap mena de decoració, mentre que a la sud, hi ha un rellotge de sol.  L’edifici segueix l’esquema típic d’una masia amb coberta a doble vessant, amb acabat arrebossat a la façana. Les obres foren sufragades pel patrici Ignasi Esteve.

L’església de la Mare de Déu del Àngels existia abans de l’arribada dels escolapis. Es tracta d’un temple del segle XVI cobert amb voltes nervades i d’aresta, sostingudes per un sistema de grans pilars rectangulars. En una de les claus de la volta hi ha la data de 1583. Als peus de la nau s’obre el cor. A l’interior de la capella de la Mare de Déu dels Àngels s’hi venera una imatge gòtica de la patrona de la vila i antigament dedicada al Socors, perquè segons la tradició havia alliberat la població de la pesta (segle XIV).

L’antic convent de la Mare de Déu dels Àngels d’Oliana fou el segon que els escolapis fundaren a Catalunya, després del de Moià. Aquesta ordre religiosa ocupà aquest edifici entre 1690 i 1844. Posteriorment fou escola dels germans de la Salle i, a partir dels anys setanta, escola pública d’ensenyament secundari.