Sant Andreu del castell d'Oliana

L'antiga església de Sant Andreu del castell va ser consagrada com a església parroquial l’any 1032 pel bisbe Eribau d’Urgell, tot i que ja era esmentada en l’acta de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell en la segona meitat del segle X.

Tot i haver estat consagrada a la primera meitat del segle XI, la major part de l’edifici correspon a un temple romànic del segle XII d’una sola nau trapezoidal coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs doblers. L'absis, semicircular i cobert amb volta de quart d’esfera, és decorat seguint l'estil llombard, amb arquets cecs separats per lesenes i una finestra de doble esqueixada. El campanar de torre, de planta quadrada i tres pisos d’alçada, està adossat a la façana sud. A la part superior d'aquesta hi ha dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau amb una finestra a cada costat en cadascun dels trams, l'últim dels quals aixecat en la restauració de 1977. A partir d'aquesta alçada la torre-campanar resta escapçada.

Al mur de migdia, entre l’absis i el campanar, s’obre una obertura de doble esqueixada. Les dues portes d'accés es troben al mur nord, on també hi ha dos contraforts atalussats. El parament mural és a base de petites pedres sense desbastar. Tant al campanar com a l'absis s'hi veuen forats de bastida.

Tenia com a altar un cippus romà (avui al Museu Diocesà de Solsona), que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l'anell del bisbe Eribau d'Urgell; dins la lipsanoteca hi havia, a més d'algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del 1032.

Al anar-se configurant la població al nucli que avui és el principal, el nucli del castell va anar perdent importància, i també la seva església a favor de la nova parroquial de Sant Andreu. Sant Andreu del castell es reobrí al culte el 1977, amb la missa d’inauguració de la restauració.