Circ romà de Tàrraco a Tarragona ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
El circ de Tarraco, emplaçat en uns terrenys de propietat estatal, ocupava la segona terrassa de la ciutat, servint de nexe entre la part baixa on hi havia el fòrum de la colònia i la part alta on es situava el fòrum provincial. Es tracta de l'edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls i de carros (bigues i quadrigues) amb capacitat per a 20.000 persones. Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC. El circ seria una barreja dels actuals hipòdroms i els circuits de cotxes.
El circ estava delimitat per la muralla tardorepublicana a l’oest (actual avinguda de l’Imperi Romà) i a l’est (actual passeig de Sant Antoni), per l'estructura forense provincial pel costat nord (actuals carrers dels Ferrers i de l'Enrajolat) i per la via Augusta pel costat sud. | ||||||
La part actualment visible està situada prop de la muralla i del Pretori, i es limita a un sector de la capçalera del circ i a algunes voltes de canó de grans dimensions, damunt de les quals recolzaven les graderies destinades als espectadors. Resta també una gran porta monumental d'accés al recinte, la Porta Triumphalis que donava accés directe a l'arena del circ des de l'exterior de l'edifici, per la banda de la Muralleta, i que s'usava com a entrada processional per l'inici de l'espectacle. | ||||||
| ||||||
Es calcula que faria 325 m de longitud per 100-115 metres d'ample. L’arena o pista tindria uns 290m de longitud i d’una amplada d’entre 67 i 77 m. La longitud de la barrera central o spina, al voltant de la qual corrien els carros dels aurigues tindria una longitud de 190m. L’edifici es bastí amb voltes de formigó romà (opus caementicium), mentre que la façana, podi, escalinates i altres elements es van construir en opus quadratum, de carreus quadrangulars. En els trams longitudinals, les voltes eren paral·leles, mentre que a la capçalera de l'edifici (voltes de Sant Hermenegild) presentaven una orientació aproximadament radial. | ||||||
| ||||||
La façana, construïda amb carreus quadrangulars (opus quadratum) seguia un esquema d'arcs de mig punt enquadrats per falses pilastres, subratllats per motllures, i una triple faixa configurava l'arquivolta. Al sector meridional se n’ha conservat part corresponent a la capçalera. De la façana meridional del circ es conserven els murs i algunes voltes de mig punt que tenien la funció de sustentar les graderies, situades a un nivell superior (cases senars de la plaça de la Font). En aquest sector meridional, davant per davant de la tribuna d’autoritats (pulvinar) es situaria la tribuna ocupada els jutges (tribunal iudicum) que havien de confirmar l’ordre en que els carros travessaven la línia de guix (alba linea) que indicava la meta d’arribada. L'arena del circ coincidiria força amb el nivell de la plaça de la Font i la spina se situaria entre les cases parells de la Pl. de la Font i el C/ Cos del Bou. | ||||||
| ||||||
De la part septentrional es conserva pràcticament íntegra la graderia, la Volta llarga del circ, el mur de cimentació entre el fòrum i el circ i restes del paviment del pulvinar o tribuna d'honor per les autoritats i de les escales que connectaven el circ i la plaça de representació al núm. 20 del carrer Ferrers. En aquest carrer també han perdurat les restes d'un mur de carreus encoixinats corresponents a una porta de comunicació entre el fòrum i el circ. La part menys estudiada és la que correspon al sector occidental, on se situarien les carceres, punt de sortida dels carros, actualment sota l'edifici de l'Ajuntament de Tarragona.
Les excavacions arqueològiques portades a terme l’any 2005 a la Plaça dels Sedassos va permetre dibuixar la secció completa del circ, mostrant una imma cavea de tres grades seguida d'un passadís de circulació (praecintio), un mur vertical de separació i la summa cavea amb cinc grades acabada amb una plataforma plana superior, i també un nou accés a la imma cavea format per un passadís des de l’arena. | ||||||
| ||||||
Contrasta per la magnitud i importància d’aquest circ, en què s’hi van fer curses durant segles, que només s’hagin conservat dues làpides -funeràries- dedicades als protagonistes de l’espectacle, la dedicada a l’auriga Fuscus, de la factio veneta (els blaus) i la dedicada a Eutyches (Fortunat), una jove promesa de 22 anys, que lamenta dolgudament la seva mort prematura per una cruel malaltia dient: NEC MIHI CONCESSA EST MORITURO GLORIA CIRCI (Trad. “I quan havia de morir, no em va ésser concedida ni la glòria del circ”).
|
