Pedrera romana del Mèdol de Tarragona ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
| ||||||
L’abastiment de pedra era una qüestió de vital importància per a qualsevol ciutat romana i més encara per Tàrraco que era capital de província malgrat que no quedava mai descartada la importació de materials aliens a la zona, que en el cas de Tarragona, emulant Roma, va ser el marbre blanc de les pedreres de Carrara la nova pedra de prestigi emprada a les grans obres públiques.
Les principals pedreres tarraconenses estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la pedrera del Mèdol. | ||||||
| ||||||
La pedrera del Mèdol a uns 6 km de la ciutat és una ampla cavitat de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la extracció de pedra en època romana. La pedra del Mèdol és una lumaquel·la de color groguenc molt fàcil de treballar, de la qual es calcula que se’n van extreure més de 73.000 metres cúbics, amb que es van construir un gran nombre dels edificis més importants de Tàrraco. | ||||||
| ||||||
Són característics d’aquesta pedrera els diversos fronts de talla oberts a les seves parets amb alçàries verticals d’entre 15 i 20 metres amb les marques de pic (dolabra) i tascons (cunei). Al centre de la pedrera s'alça l’element més característic, l’Agulla del Mèdol, una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació.
Des de la base de la pedrera, els blocs eren aixecats fins a les vores amb grues i des d’allà els carreus es portaven amb carros i patins fins a la Via Augusta i la platja de la Móra per emprendre el seu camí cap a la ciutat. | ||||||
| ||||||
En un amuntegament de blocs al costat de la carretera N-340 se’n recuperà un de marcat amb la denominació del front d’extracció (bracchium) i la filera vertical (columna) d’on s’havia extret, BVCOLI, és a dir B(racchium) V COL(umna) I, amb el que s’ha pogut constatar que el treball a la pedrera estava perfectament organitzat en officinae o equips de serrarii (talladors de pedra) dirigits per capatassos que treballaven en diferents bracchia o fronts de talla.
|
