Catedral de Tarragona ***

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

A partir de l’any 1091 Berenguer Seniofred de Lluçanès, nomenat arquebisbe pel papa Urbà II endegà la restauració de la seu visigòtica, abandonada l’any 716 quan Tarragona fou ocupada per les tropes musulmanes de l’Andalus, i la repoblació de la ciutat i del Camp de Tarragona. El primer arquebisbe permanent va ser Bernat de Tort (1154) que va fundar el capítol catedralici, constituït per canonges regulars de l'orde de Sant Agustí, els quals aprofitaren les antigues estructures romanes, on van edificar una fortalesa per a defensar-se de les incursions sarraïnes.

La construcció inicial, d’una sola nau amb un gran absis i murs robustos, correspondria a una catedral romànica, també dissenyada com a element defensiu i, per tant, equipada amb matacans, merlets i camí de ronda, així com finestres elevades fora de l'abast de l'enemic. Contemporanis a l’absis són la sagristia i el refetor, que amb el temps perdé la seva funció i acabaria essent una capella més de la catedral.

A finals del segle XII s’engrandí el temple convertint-lo en un edifici de planta basilical de creu llatina amb tres naus i creuer de braços desiguals a causa del claustre de la part septentrional així com l'absidiola d'aquest mateix costat també és desigual a la seva parella del costat oposat. La capçalera conté tres absis semicirculars esglaonats. L'absis central té tres finestres a la seva part inferior i set en la superior de forma apuntada. La torre del campanar es bastí sobre el tram adjunt a l'absis del costat de l'Epístola.

Les naus estan cobertes amb voltes de creueria. Els arcs faixons de les voltes reposen sobre pilars cruciformes amb parells de columnes adossades i capitells decorats. Les finestres es presenten principalment de dos tipus, les romàniques amb arquivoltes i les gòtiques amb vitralls de traceries calades.

A la façana principal trobem tres portes que es corresponen amb les tres naus, les laterals d'estil romànic, de marbre blanc, amb arcs de mig punt i arquivoltes motllurades amb llinda i timpà, sobre les quals s’obren uns òculs. Encastat en el mur sobre la porta de la dreta es conserva el sarcòfag de Bethesda, paleocristià i del segle IV, on es representen escenes de la vida de Jesús. La porta del costat de l'Evangeli posseeix un timpà esculpit amb escenes que representen l'Epifania. La porta central és gòtica, amb arcades ogivals en degradació i amb una gran rosassa al damunt. Aquesta porta fou encarregada l’any 1277 al mestre Bartomeu de Girona, encara que les escultures del timpà (representa el Judici Final, presidit per Crist amb dos àngels portadors dels atributs de la Passió) i les 12 més extremes dels apòstols i profetes són obra de Jaume Cascalls de finals del segle XIV. La gran escultura de la porta és la Verge del mainell, amb pedestal octogonal on hi ha representades escenes del Gènesi, amb la creació d'Adam i Eva i el Pecat original. La construcció del cimbori es va encarregar el 1250 a un tal mestre Bernat. Es tracta d’un cimbori octogonal amb volta de creueria i suport de trompes angulars, amb vitralls de colors.

Com era habitual en la construcció de les catedrals, les obres van continuar entre els segles XIV i XVIII amb construccions a l'interior i a les dependències del claustre de capelles en els estils gòtic, renaixentista i barroc.

Enumerem les capelles des del peu de la nau cap a la capçalera o presbiteri. A la banda de l’Evangeli (esquerra) hi ha les capelles dels Cardona, de la Immaculada Concepció, de Sant Fructuós, de Sant Joan Evangelista, dels sants Cosme i Damià, del Santíssim Sagrament (ocupa part del refetor canonical romànic – braç esquerra del transsepte), de Santa Bàrbara i de Santa Maria dels Sastres (costat esquerre. del presbiteri). A la banda de l’Epístola (dreta) trobem les capelles del Baptisteri (antigament de Santa Úrsula i les Onze mil Verges), de Sant Miquel, de Santa Tecla, de Sant Francesc, de la Presentació, del braç dret del transsepte (Mare de Déu del Roser, Sant Crist de la Salut i Sant Tomàs d’Aquino) i de Sant Oleguer (costat dret del presbiteri).

Tres són els elements a destacar al presbiteri: l’altar major de la primera meitat del segle XIII, el frontal del qual és una de les obres mestres de l'escultura romànica catalana, on s'hi descriuen alguns episodis de la vida i el martiri de santa Tecla (Tecla escolta a Pau com predica, el foc que ataca els botxins i respecta la santa, Tecla al fos de les feres amansides i la santa al bassal de les serps), a la qual està dedicada la Catedral i que és la patrona de la ciutat de Tarragona; el retaule major, un dels millors exemples de l'escultura gòtica catalana, obrat per Pere Joan entre 1426 i 1434, l'element més destacat del qual és la predel·la. D'alabastre policromat i daurat, s'hi representen sis escenes de la vida i del martiri de santa Tecla, a ambdós costats del tabernacle central, on es mostra Crist Sofrent amb Maria, sant Joan, Nicodem i Josep d'Arimatea. Les escenes dedicades a santa Tecla estan protegides per petits dossers i les separen muntants en forma de figures de santes. A quatre dels episodis de la vida de Santa Tecla representats al frontal romànic de l'altar major se n'hi afegeixen dos més (trencament de les lligadures de la santa a uns braus a punt de ser esquarterada; i la troballa miraculosa del braç de la santa). El cos superior conté dotze plafons amb relleus, dedicats a la representació dels Set Goigs de la Mare de Déu i de cinc de les Hores de la Passió de Crist. Les imatges centrals, protegides per alts pinacles, representen la Mare de Déu amb el Nen, flanquejada per santa Tecla i sant Pau; i el sepulcre de Joan d’Aragó (fill de Jaume II i Blanca de Nàpols), arquebisbe que va consagrar la catedral el 1331. El sepulcre recolza sobre dos lleons i mostra al front l'epitafi. A la part superior reposa la figura jacent de l'arquebisbe, vestit amb indumentària prelatícia, amb les mans encreuades i el cap sobre dos coixins, acompanyat dels atributs episcopals: el pal·li, la mitra i el bàcul.

La part central de la nau principal es ocupada per l’antic cor, que conserva els murs de tancament del segle XIV. El cadirat, de roure de Flandes, va ser tallat per Francesc Gomar entre 1478 i 1488. També trobem en aquest espai l’orgue major obra de diferents artistes del segle XVI, reformat els anys 1974 i 2010. Flanquegen el cor les capelles de Santa Elena i Santa Llúcia per la banda dreta i la capella del Sant Sepulcre i l’antiga Capella de Santa Isabel per l’esquerra.