| ||||||
PODEU VISITAR-LES VIRTUALMENT EN 360º Muralla romana | ||||||
Després d'un primer recinte emmurallat de petites dimensions, fet de pedres, fusta i terra, cap al 200 aC, els romans dugueren a terme la muralla que hom coneix com a "primera fase". D'aquesta època es conserven murs fets de grans megàlits de 6 m d'alçada per 4 m d'ample, reforçats per torres amb un basament ciclopi i un segon cos de carreus ben escairats i lleugerament encoixinats: Torre de Minerva o de Sant Magí, Torre del Cabiscol o del Seminari i la base de la Torre de l'Arquebisbe o del Paborde, i potser encara una altra sota el Fortí Negre. | ||||||
Més endavant, entre el 150 i el 100 aC, aquesta fortificació va ser ampliada i reforçada amb l'obra que hom coneix com a "segona fase": la fortificació va assolir uns 5 quilòmetres de perímetre i va arribar fins al port. L'obra d'aquesta "segona fase" té una amplada de 6 metres i una alçada de 12 metres, amb un doble parament megalític a la base i carreus encoixinats al damunt. D'aquesta època es conserva una porta monumental i sis portelles. | ||||||
La muralla va evitar que el segle III els francs i els alamans arrasessin la ciutat, encara que sí que ho van fer amb els seus barris perifèrics. A partir del segle IV la ciutat es va retreure i va quedar de nou bipolaritzada entre la zona alta i el port. Però la muralla va continuar mantenint el seu sentit urbà, delimitant la ciutat i separant-la del territori.
| ||||||
La Torre de l’Arquebisbe o del Paborde aprofitava una torre de la muralla romana i resten alguns vestigis d'època medieval. La torre és de planta quadrada i fa uns 20 m d'alt; la base està formada per grans carreus d'època romana. Fou reformada en època medieval (segles XII-XIII), observant-se vestigis d’aquesta època en algunes filades de carreus del parament i a l’interior en una sala coberta amb volta apuntada i una part d'escala de cargol. El 1154 l’arquebisbe Bernat de Tort donà la torre als canonges per defensar-se dels sarraïns. En aquesta fortalesa, el paborde, (administrador general o prepòsit i principal dignitat de l'arquebisbat) i els canonges, disposaven de cellers i graners, refetor, dormidor, cuina i sala capitular. | ||||||
Torre de la Minerva | ||||||
Torre del Cabiscol | ||||||
La Torre del Cabiscol o del Seminari conserva el seu basament ciclopi (opus siliceum)i algunes filades de carreus encoixinats del segon cos. Com la Torre de la Minerva es troba incompleta.
|