Necròpolis paleocristiana de Tarragona
| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
| ||||||
La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d’època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdurà fins al segle V. Se sap que l’any 259, la nit després del martiri del bisbe Fructuós i dels seus diaques Auguri i Eulogi, membres de la comunitat cristiana van recuperar les despulles dels màrtirs cremats a l’amfiteatre per traslladar-les, presumiblement a aquesta àrea d’enterrament suburbana. | ||||||
| ||||||
L'àrea de cementiri, que compta amb unes 2.051 tombes d’entre el segle III fins al període visigòtic es configura com l'àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l'Occident romà. Les excavacions, fruit de l’obra de construcció l’any 1923 de la Fàbrica de Tabacs, estigueren supervisades primer per Josep Colominas i Josep Puig i Cadafalch i posteriorment per Mn. Joan Serra Vilaró, la vertadera ànima d’aquesta conjunt arqueològic. A l’entorn de l’antic edifici de la Fàbrica de Tabacs es configura un conjunt format per un centre d’interpretació del món de la mort i un museu monogràfic, el conjunt funerari pròpiament dit, algunes restes d’habitatges altimperials, part d’un mausoleu de planta central, restes d’una via romana i un espai enjardinat. | ||||||
La tipologia dels sepulcres és molt variada i va des d'enterraments simples en àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta de plom o de pedra, i també monumentals criptes com les dels Arcs i dels Enginyers, amb arcosolis per ubicar sarcòfags de pedra decorats. | ||||||
| ||||||
Destaquen les tombes amb sarcòfags, i amb la coberta feta de mosaics policroms, amb representacions de gran qualitat, com la coneguda d'Optimus. En alguns casos es va aprofitar material d'edificis anteriors i també de monuments funeraris antics que flanquejaven el traçat viari portat a terme per August en aquesta àrea suburbial originalment dedicada a magatzems, tallers artesanals i domus suburbanes. Aquest fet explica l'existència d'elements funeraris pagans i d'altres de tema profà trobats a la necròpolis. A partir del final del segle III dC, i amb la revitalització urbanística a partir del final del segle IV o inicis del V, l'activitat funerària es va anar concentrant especialment a la necròpolis paleocristiana i el seu entorn més immediat. | ||||||
| ||||||
Els materials arqueològics recuperats als aixovars dels enterraments són molt variats, com diferents recipients ceràmics, ampolles i flascons de vidre, agulles de cap d’os i d’ivori... però una és la peça que destaca per sobre de les demés, una nina d’ivori, datada del segle IV dC, que va aparèixer dins d'un sarcòfag amb les despulles d'una nena d'uns sis anys. Fa 23 cm d'alçada i és articulada per les espatlles, colzes, malucs i genolls. | ||||||
| ||||||
La troballa d’un fragment d’epígraf –restituït com [FRVC]TVOSI / A[VGVRI ET EVLOGII]– en els terrenys de l’anomenada Necròpolis Paleocristiana, permet pensar que degué ser aquesta l’àrea funerària que va acollir les despulles dels màrtirs, portant a erigir una basílica martirial a finals del segle IV o inici del V dC.
|
