Rambla Nova i Eixample de Tarragona

360 graus ok

PODEU VISITAR EL MONUMENT ALS CASTELLERS VIRTUALMENT EN 360º
 

360 graus ok

I EL BALCÓ DEL MEDITERRANI TAMBÉ VIRTUALMENT EN 360º

 

La zona de l'Eixample Centre és la que s’estén per la Rambla Nova i voltants, entre el Balcó del Mediterrani i la plaça Imperial Tàrraco. Pel sud limita amb el fòrum de la colònia i al nord amb la Rambla Vella. El 1854, un cop enderrocada la muralla que separava la part alta de la de marina es decidí fer un passeig a la zona dita fins aleshores de l’Esplanada i el 1868 s’acabaren d’enderrocar els baluards i els trossos de muralla que encara restaven. Prengué el nom de Rambla per similitud amb la Rambla de Barcelona. En aquest nou espai començaren a confluir grans arquitectures privades, religioses i monuments impregnats dels corrents artístics imperants entre l’últim quart del segle XIX i mitjans del segle XX.

Tarragona - Balcó del Mediterrani
Tarragona - Balcó del Mediterrani
Tarragona - Balcó del Mediterrani
Tarragona - Balcó del Mediterrani

A uns 40 metres sobre el mar, el balcó del Mediterrani permet una vista privilegiada del Mare Nostrum, el port de Tarragona, la platja del Miracle i l'amfiteatre. És un lloc molt estimat pels tarragonins, on convergeixen tots aquells que, caminant, "tocaran ferro". La barana té una forma inconfusible i es diu que porta sort a qui la toca.
Tarragona - Cambra de Comerç
Tarragona - Cambra de Comerç
Tarragona - Cambra de Comerç
Tarragona - Cambra de Comerç

L'actual edifici de la Cambra de Comerç fou dissenyat per Antoni Pujol Sevil l'any 1929 com a habitatge privat. L’edifici de tres plantes i golfes s’obre en cantonera a dos carrers, ocupant la cantonada un element turriforme amb tribuna al segon i tercer pis. Malgrat les seves línies classicistes presenta encara alguns elements modernistes quan aquest moviment artístic havia quedat enrere, com són la part superior de la cúpula, de regust medieval, el gallet de ferro forjat o la barana de pedra artificial que tanca el conjunt amb animals fantàstics enfrontats.
Tarragona - Casa Salas
Tarragona - Casa Salas
Tarragona - Casa Salas
Tarragona - Casa Salas

La Casa Salas és un edifici entre mitgeres que dissenyà l’any 1907 l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà com el seu propi habitatge, essent un dels edifici més destacats de la Rambla i un dels de més qualitat arquitectònica de la ciutat. L’edifici fa cantonera, amb semisoterrani, entresol i tres pisos, amb tribuna a la cantonada a l’alçada del primer pis, d'estil modernista amb tractament neogòtic. Destaca el treball acurat de la pedra i la decoració modernista de característiques neogòtiques.
Tarragona - Casa Salas
Tarragona - Casa Salas

Tarragona - Convent Carmelites Delcalços
Tarragona - Convent Carmelites Delcalços

L’orde dels Carmelites Descalços foren dels primers en establir-se a la Rambla. Així el 1896 Pau Monguió projectà el seu convent i església, una edificació singular de caràcter neogòtic i un dels primers edificis que utilitzà la pedra artificial. El convent consta de planta baixa i tres pisos, essent el cos superior obra de Josep Maria Jujol que el va projectar el 1926. En un dels extrems del convent s’alça l’església, de façana modernista amb elements neogòtics a la portalada. Cal destacar també el seu campanar, estilitzat, amb revestiment de ceràmica de colors i decoració escultòrica. Si quelcom destaca a la façana són els elements d'inspiració gòtica de formes punxegudes (pinacles, capitells, agulles) característics del gòtic nord-europeu, donat verticalitat a l’edifici i accentuant així la seva espiritualitat cap al cel.
Tarragona - Convent Carmelites Delcalços
Tarragona - Convent Carmelites Delcalços
Tarragona - Convent Carmelites Delcalços
Tarragona - Convent Carmelites Delcalços

Tarragona - Convent Teresianes
Tarragona - Convent Teresianes
Tarragona - Convent Teresianes
Tarragona - Convent Teresianes

Més tard s’establiren a la nova zona les monges de la Companyia de Santa Teresa de Jesús,  encomanant el projecte del nou Col·legi-convent de les Teresianes a l’arquitecte Bernardí Martorell. L’obra, que data de 1922, és un gran edifici noucentista de planta baixa i tres pisos retirat de l'alineació a les quatre façanes. La principal consta de tres cossos. En sobresurt una gran entrada amb arcades equilibrades que formen pòrtic. L’obra és de maó vist, material utilitzat a la vegada amb una doble funcionalitat: estructural i decorativa.
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova

Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova
Tarragona - Font Centenari Rambla Nova

La Font del Centenari (1954), obra de Josep Viladomat és una gran font que fa de rotonda, que commemora el centenari de l’Eixample de Tarragona un cop enderrocada el 1854 la muralla que separava la part alta de la ciutat i la zona de la Marina.  Està decorada amb quatre grups escultòrics que representen races dels quatre punts cardinals, cadascun compost d’una figura humana i un animal de la zona -desproporcionat en relació a l’home- i uns elements vegetals característics. L’os i el seu acompanyant de trets europeus representen al nord; l’hipopòtam i el subsaharià al sud; l’elefant i l’home del turbant representen l’orient i el cocodril i el seu acompanyant simbolitzen l’occident, és a dir, les terres americanes.
Tarragona - Font del Maginet
Tarragona - Font del Maginet
Tarragona - Font del Maginet
Tarragona - Font del Maginet
Tarragona - Font del Maginet
Tarragona - Font del Maginet

La Font del Maginet (1982) és un monument que recorda aquest personatge creat per Josep M.Tarrasa  l'any 1934 en el context d'un programa radiofònic  fins a esdevenir un símbol de la ciutat de Tarragona. La primera imatge gràfica d’aquest petit locutor és deguda a un gran dibuixant català, Salvador Mestres. A petició del Club Maginet l’Ajuntament va col·locar aquest monument a la glorieta del Parc del Miracle, per traslladar-la més tard al seu emplaçament actual a l’estany de la plaça Imperial Tàrraco.
Tarragona - Monument als Castellers
Tarragona - Monument als Castellers
Tarragona - Monument als Castellers
Tarragona - Monument als Castellers

Tarragona - Monument als Castellers
Tarragona - Monument als Castellers
Tarragona - Monument als Castellers
Tarragona - Monument als Castellers

El Monument als castellers (1999) és obra del metge i escultor Francesc Anglès Garcia. Representa a mida natural un 4 de 8 carregat, en el moment que l’anxaneta fa l’aleta. El composen 222 figures humanes: 218 al castell (pinya, tronc i pom), dos grallers, el timbal i el cap de colla. A la pinya hi ha catalans universals com Pau Casals, Pablo Picasso, Antoni Gaudí, Joan Miró, Joan-Antoni Samaranch... i diversos personatges de Santa Coloma de Queralt entre els quals Salvador Palau Rafecas “el Galo”.
Tarragona - Monument Herois 1811
Tarragona - Monument Herois 1811
Tarragona - Monument Herois 1811
Tarragona - Monument Herois 1811

El Monument als herois de 1811 (1922), obra de l’escultor Julio Antonio, és conegut popularment com Els Despullats. Es tracta d'un grup escultòric dedicat als tarragonins que s'enfrontaren a l'exèrcit napoleònic el 1811 i que, després d'un dur setge, patiren tots els horrors de la repressió. És l'escultura pública més important de la ciutat. Sobre un bloc quadrangular de pedra s'alcen tres figures que representen Tarragona i els seus fills que ofrenaren la vida en la seva defensa. La figura que simbolitza la ciutat sosté el fill mort i recorda la iconografia cristiana dels davallaments i les pietats.  L'al·legoria de la ciutat manté, malgrat el dolor del moment que representa,  una postura altívola.
Tarragona - Monument a Roger de Llúria
Tarragona - Monument a Roger de Llúria
Tarragona - Monument a Roger de Llúria
Tarragona - Monument a Roger de Llúria
Tarragona - Monument a Roger de Llúria
Tarragona - Monument a Roger de Llúria

El Monument a Roger de Llúria (1889), de característiques historicistes, és un monument commemoratiu al gran almirall de la armada de la Corona d’Aragó i de Sicília. Consta d’un gran bloc de pedra amb escenes de batalles lliurades per l’armada catalana sota el regnat de Pere III el Gran al servei de la Corona d’Aragó, coronat per la figura de l'almirall que està realitzada amb bronze.



 

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Tarragona - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Cellers i Caves del Penedès
Tornen les Calçotades 2021-2022
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web