| |||||||||
PODEU VISITAR-LES VIRTUALMENT EN 360º
La ciutat medieval, situada a la Part Alta, comptava ja amb les muralles romanes. Per tant, només era necessària la seva reparació i manteniment. Només es va haver de reconstruir el tancament sud. Es tracta de “la Muralla Vella”, del segle XII, que es conserva parcialment als carrers Ferrers i Enrajolat i en la qual destaquen les torres de Morenes i Arandes, que flanquejaven el portal d’Olivera, que donava entrada a la ciutat pel carrer Major. Aquestes fortificacions es construïren aprofitant diferents carreus i altres elements romans ja existents per la zona. En la torre d’Arandes, per exemple, hi trobem encastat el pedestal de Caius Atilius Crassus, flamen provincial de Tarraco.
Entre els segles XIII i XIV es va obrir a la muralla romana el Portal del Roser per donar accés a la ciutat per la banda oest, un portal de volta de canó i arcs de mig punt adovellats tant per la banda exterior com per la interior. | |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
Finalment, ja en ple segle XIV el recinte emmurallat es va ampliar a la zona de l’antic circ romà amb la construcció de la Muralleta, parcialment visible al costat de les voltes de Sant Hermenegild. Es va reforçar amb diverses torres, de les quals només es conserven la Torre de les Monges, octogonal, al costat del circ i la Torre d’en Tintoré, a la zona del passeig arqueològic, bastida amb carreus petits sense escairar excepte les cantoneres. | |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
Tot i que la estructura que ens ha arribat als nostres dies respon a un baluard de l’edat moderna, incloem en aquest apart dedicat a les defenses medievals el Fortí Negre o Baluard de Santa Bàrbara, doncs originalment fou una defensa medieval construïda possiblement sobre una torre d’origen romà. Al llarg de la història fou reformat diverses vegades i al segle XVI fou convertit en baluard per tal d’adequar-ne l’ús a l’aparició de l’artilleria i el canvi d’estratègia defensiva. | |||||||||
| |||||||||
Al llarg del segle XIX s’utilitzà com a patíbul on s’ajusticiava als condemnats a mort, hissant una bandera negra i disparant els canons. S’han documentat les execucions, per exemple, dels membres del grup dels Malcontents, que s’havien aixecat contra el rei Ferran VII.
|