| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
| ||||
Les ermites romàniques com la de Sant Miquel d'Òdena tenen molts trets comuns. Són edificis dels segles xi al xiii molt austers, d'una única nau, culminada a llevant per l'absis de planta semicircular. Inicialment no disposaven de sagristia, ni de campanar, ni tampoc de baptisteri. La coberta dels edificis és de volta de canó, tot i que no es pot descartar que originàriament fos de fusta. Els paraments estaven molt probablement arrebossats amb morter de calç i pintats, lluny de la imatge actual de façanes de pedra vista, nues i sense color. L'important gruix dels murs, construïts amb pedres no gaire grosses, només permeten l'obertura de la porta d'accés amb arc de mig punt i finestres petites i estretes a doble esqueixada. La decoració, si en disposen, és coneguda com a llombarda, dotada d'uns senzills arcs cecs entre bandes o lesenes construïdes amb pedra de travertí, molt lleugera i fàcil de treballar. | ||||
L'origen de Sant Miquel és confús. Alguns autors afirmen que la seva denominació original era Sant Miquel d'Ullastre, capella que el 1074 rebé la deixa testamentària de Folc. Uns altres afirmen que Ramon Aguilera de la Costa, en sufragi de l'ànima del seu pare, Guillem, consagrà per al culte aquesta capella l'any 1076. Les visites pastorals tampoc aporten gaire informació, a part de constatar que entre finals del segle xvi i inicis del xvii l'església no es troba en bones condicions, i que l'any 1647 –com recorda Xavier Jorba–, en plena Guerra dels Segadors, els francesos havien profanat l'ermita i se n'havien emportat els béns que els veïns hi tenien guardats.
| ||||
Xavier Solà i Colomer ens recorda, en referir-se a l'època moderna, que "l'església s'havia convertit en un lloc de trobada, de sociabilitat, de reunió, de representació; un amagatall i magatzem, un espai polifuncional: s'hi trobava la universitat –antecedent del municipi– i l'obreria periòdicament, s'hi recollien i guardaven els cereals, s'hi refugiaven els fidels en els conflictes bèl·lics, s'hi jugava i feien tractes comercials i festeigs. Força d'aquests aspectes són tolerats per les autoritats eclesiàstiques, i d'altres són durament reprimits amb manaments adreçats a restituir la situació de sacralitat".
| ||||
Amb el pas del temps la volta original fou substituïda per una coberta de teula àrab sobre bigues de fusta i revoltó de guix. A ponent també s'hi construí un petit campanaret de paret, que fou destruït en una tempesta desfermada el juliol de 1935, i s'obrí una porta a ponent. La primitiva porta d'accés situada a migdia restà amagada per un petit clos tancat, destinat a cementiri, que es va conservar fins a l'any 1976 tot i que el segle xviii en una visita pastoral ja s'instava a traslladar els ossos al fossar de dalt el castell. És clar que el cementiri mantenia una tradició d'enterraments a l'abric de la capella que es va confirmar en el decurs de les obres d'urbanització del passeig de Sant Miquel l'any 2015, quan es van localitzar tombes de tipologia antropomorfa, de fossa amb retall de planta el·lipsoïdal i de fossa simple amb paret lateral. La cronologia pot oscil·lar des del segle vii fins a inicis del xi. Abans d'aquesta excavació d'urgència ja es coneixia l'existència d'una necròpolis en aquesta zona. En fer els fonaments d'algunes de les cases del passeig ja s'havien localitat restes d'ossos humans i d'enterraments que aleshores no es van estudiar.
| ||||
Com la major part d’esglésies romàniques de l’Anoia, l’orientació de l’església obeeix a criteris litúrgics però també climatològics. Així l’absis està orientat cap a llevant, vers la sortida del sol i la porta d’accés està situada a migdia per tal de protegir-se dels vents freds del nord i mantenir-se sempre sota la radiació solar durant tot el dia. |