Poble de l'Espelt
La paraula Espelt prové de les formes germàniques Speut i Spitus, que designen una "asta de llança, un ast de rostir o bastó de ferro ample i punxegut". Segons Coromines sembla relacionar-se amb el paisatge de la zona, de terrers cantelluts on l'erosió deixa cons esprimatxats a manera d'agulles. També es pot relacionar amb el llatí spelta, una mena de blat d'espiga petita i poc productiu. Altres versions poc probables afirmen que prové d'un diminutiu de speculum, que vol dir mirall. | ||||||
El castell i poble de l'Espelt
Poc després de la segona meitat del segle x la repoblació cristiana vers els territoris islàmics restà consolidada a la zona central i sud de l'actual comarca de l'Anoia. És en aquest període que cal centrar les primeres referències del castell termenat de l'Espelt. El 28 de maig de l'any 996 resta en mans de Sesnanda, que es queixa que un tal Bonfill li pertorba la possessió dels delmes dels alous dels castells d'Òdena, "Speuto" (Espelt) i Serraïma. | ||||||
L'any 1024, Sesnanda, senyora de Guardiola, va donar el lloc i domini de l'Espelt a Sant Pere de Vic. El dissabte 17 de març de 1319, el castell de l'Espelt fou transferit al patrimoni reial a canvi d'una renda perpètua: 3.000 sous anuals. L'arquebisbe de Tarragona havia fet prèviament un informe per al papa Joan XXII per informar-lo que interessava transferir els castells de Montbui, Ocelló, Tous i l'Espelt al rei Jaume II. Des de Girona, el 8 de juliol de 1321, el rei Jaume II prometé als prohoms i universitats de Montbui i de l'Espelt que en cap cas donaria, vendria, commutaria ni es desprendria d'aquests llocs sinó que, tot al contrari, sempre romandrien annexionats a la corona reial. Tanmateix, gairebé no havia transcorregut ni mig any que el monarca venia per 70.000 sous els castells de Montbui, Òdena i l'Espelt al vescomte de Cardona. | ||||||
| ||||||
En la descripció, "Cathaluna numerada en sos termes, en sas casas y persones", realitzada el 1716, la quadra de l'Espelt és descrita com un lloc que "té de llargària 1 quart y de ample mitg, y de rodaria 3 quarts: afronta a totas parts ab lo terme de Odena; te 14 casas y 49 personas". En aquest moment l'Espelt és del comte de Peralada i comte de Savallà. Com a conseqüència de la Guerra de Successió fou inclòs a la llista de confiscacions de possessions nobiliàries decretades per Felip V i incorporat al patrimoni reial. Tot seguit el rei va retornar l'Espelt als Cardona-Medinaceli, com a reconeixement per haver-se mantingut fidels a la casa de Borbó. | ||||||
| ||||||
El 22 de gener de 1790 l'Espelt responia als Cuestionarios de Francisco de Zamora: "A una hora del lugar de Odena y caye a solixente. Igualada caye a mediodía, y a poniente el lugar de St. Janís [...] Aysinchcasas [...] Las casas estan echas de piedra y fango [...] La agua que se bebe es de pozo de todo el pueblo [...] Cada uno tiene horno para cocer su pan [...] La gente del pueblo es pobre y son labradores [...] De mescla de centeno, sebada, legumbres, segon, se hace pan por comer [...] Bastante gente ay por lo trabajo del pueblo, y tampoco no sobra [...] La vestidura que llevan la gente es cáñamo y lana [...] comida que usan es coles y bledos, a certo tiempo pan solo, y a otro tiempo se come coles y bledos sin pan [...] De gallinas ay pocas, y sirven para quando ay alguno enfermo, y no se saca ningún provecho de ellas". | ||||||
| ||||||
El Cuestionario també reflecteix altres aspectes en relació amb la població: "Por edad de casar no ay ninguno, y se suelen casar a la edad de treinta años, y los casados crían sus hijos [...] Ay un hombre viejo y una muger vieja [...] Ha nacido uno y sen ha muerto dos y las enfermedades mas comunes suelen ser saciones y les aplica quina del apotecario". L'agricultura: "Ay vinas [...] Hazemos lo que sabemos, al tiempo del sambrar y las demàs feinas a su tiempo [...] A las tierras posemos la paja podrecida, y algunos fems [...] Ay lagartos, escorpiones y culebras en las tierras [...] Ay falta de leña; queman algunos sarmientos". | ||||||
| ||||||
Durant el regnat de Carles III les confiscacions efectuades per Felip V foren retornades als seus senyors anteriors. Així, l'Espelt pertanyé, de nou, al comte de Peralada. La guerra del Francès va deixar profunda petjada a Catalunya, i les idees franceses d'organització de l'administració es van implantar amb força. L'Espelt esdevé un exemple clar de la influència francesa en l'organització administrativa local seguint criteris de racionalitat i uniformitat. Es creen les províncies i es reformen les divisions municipals, i s'eliminen els ajuntaments petits en favor d'altres de veïns, més grans i poblats. Al voltant de l'any 1830, quan l'Espelt únicament compta amb 20 habitants, perd la seva independència civil i és agregat al municipi d'Òdena. L'església de l'Espelt encara restava sotmesa a la parròquia odenenca, de la qual no es desvincula definitivament fins a finals d'aquesta mateixa centúria. Centre de l'Espelt "Unión Odenense" El 25 de febrer de 1889 es funda el Centro de la Unión Odenense, poc anys després de l'annexió de l'Espelt a Òdena. Els estatuts es van presentar al Govern Civil el 13 de maig del mateix any. Aquesta societat, que "tendrá por único objecto la instalación de un local en el cual puedan reunirse los socios para disfrutar un poco de goce y de instrucción", tenia un caràcter independent, allunyada de tota activitat política i religiosa segons consta en el seu propi reglament; a les seves instal·lacions només hi estaven permesos els jocs legals, i si es convertien en vici també hi estaven prohibits. En uns estatuts del 22 de desembre de 1909 l'entitat es denomina aleshores Centro Agrícola de l'Espelt. | ||||||
| ||||||
|
El 10 de maig de 1914 s'afegeix una addicció al reglament del denominat Centro Recreativo Federalista Democrático la Unión Odenense; en parlar de les activitats s'afirma que en les reunions recreatives, polítiques o instructives, "nadie podrá tomar la palabra sin la venia del que preside la reunión, ni proferir palabras ni gritos que puedan molestar a los oradores o alguno de los presentes". | ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Les despeses de l’obra anaren a càrrec de mossèn Joan Abat, segons consta en unes làpides que hi ha a la cara de migdia del Pont Xic, sota un escut d’Igualada. A més de l’aixecament del Pont Xic sobre el torrent de l’Espelt, es necessità la construcció del Pont Gran sobre el torrent de can Mas Arnau. L’aqüeducte de l’Espelt, acabat el 1821, té una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer tram que porta l’aigua d’una deu adjacent sota cal Cesc. | ||||||
| ||||||
| ||||||
