Experiències per Catalunya
Òdena - Anunci Bar Jordi

Masies del terme d'Òdena

Puig Bufer
Situat en un indret estratègic i amb una vista excepcional, és un edifici del segle XV amb diversos elements afegits posteriorment. Només petites obertures fragmenten els murs de paredat auster, petites escletxes que no deixen clar si només protegeixen els habitants del vent del nord que bufa insistent les llargues nits d'hivern i que ha esculpit el seu propi nom des d'antic: bufer. Potser són espitlleres d'una antiga torre de defensa aixecada dalt d'un puig, al vèrtex d'una cruïlla de camins, des d'on aguerrits soldats vigilaven cautelosament el transitar de pagesos o d'intrèpids viatgers que deixaven enrere els darrers contraforts de la conca d'Òdena abans d'enlairar-se vers l'altiplà segarrenc.

Òdena - Masia Puig Bufer
Òdena - Masia Puig Bufer


Rumbà
Sota l'aixopluc de la dorsal segarrenca, en els darrers vessants de la conca d'Òdena, els primers raigs que s'albiren entre els dits arrodonits de la muntanya sagrada de Montserrat il·luminen els murs de carreus irregulars de Rumbà, un antic mas conegut des del període medieval com a Arlombà i que conserva inalterable l'austeritat i sensatesa constructiva que li confereix l'antigor. És un edifici del segle XV. Conserva una interessant decoració a les dovelles de la porta d’entrada, que representa estrelles dins de cercles i creus, amb la data de 1500.

Òdena - Masia Rumbà
Òdena - Masia Rumbà


Can Mercader
El mas fou conegut com a Mas Brines –molt probablement fent referència a l'antic llinatge Abrines o Brines–, i més tard també com a Mercader de Brines. Avui es coneix simplement com a Can Mercader, nom de la família que des de finals del segle xv va ser-ne propietària. Al segle xviii una pubilla emmaridà amb un Carner, cognom que manté la propietat en l'actualitat.

Aquesta gran pairalia, malgrat que conserva gran part de l'estructura de l'antic mas, fou remodelada seguint la tradicional imatge d'una masia catalana. És presidida per una gran façana, coberta a dues vessants, i diversos cossos dins d'un clos tancat amb la gran pallissa en un dels extrems al davant mateix de l'era de batre.

Òdena - Masia Can Mercader
Òdena - Masia Can Mercader

Òdena - Masia Can Mercader
Òdena - Masia Can Mercader - Llinda Paller

Can Morera
El Mas Sabata, actual Can Morera, està documentat des de l'any 1375 i fou propietat de la família Vidal fins al segle XVI, quan després de diverses vicissituds successòries passà a mans dels Morera.

Tot just abans d'accedir al clos tancat del mas hem de travessar pel bell mig d'una era excepcional, on cada estiu s'estenien centenars i centenars de garbes per ser batudes. Passa gairebé desapercebuda en una societat tecnificada com la nostra, i ens és difícil valorar la gran importància d'aquest espai que, juntament amb la pallissa –amb un recinte porxat i un modèlic arc d'ansa-paner o carpanell– ens permet valorar com cal l'extraordinari potencial econòmic d'aquesta masia al llarg de la història, especialment al segle xviii. A la façana hi ha un rellotge de sol vertical pintat de l'any 1748.


De la religiositat dels propietaris de Can Morera en deixa constància fins i tot la llinda de la portalada principal del baluard d'entrada a la masia, on en pedra picada hi ha esculpit el dogma de la Immaculada Concepció de Maria: "Benehida sia la Santa Imaculada Concesión de la benaventurada Verge Maria. 1794". Quina millor manera d'expressar la devoció que donar la benvinguda de forma pública i notòria amb un dels dogmes més importants de l'Església, aquells que s'accepten com a veritat absoluta i definitiva, irrevocable i indubtable, que es creuen o no es creuen. La Immaculada celebra que santa Anna, tot i ser estèril i una dona d'avançada edat, va concebre Maria –la Mare de Déu– sense la taca del pecat original, sense la intervenció del seu marit, sant Joaquim; calia que fos així, ja que Maria, com a mare de Jesucrist, havia de ser immaculada i, per tant, no subjecta a les lleis de la naturalesa humana.

Òdena - Masia Can Morera
Òdena - Masia Can Morera


Ca n'Enric

Des d'un recollit pati interior s'accedeix a l'habitatge principal de la casa pairal. Ens dona la benvinguda un portal d'arc de mig punt adovellat, on sota una creu hi ha gravada la data de 1769, quan ja era propietat de la família Enrich, que el tenia des de la meitat del segle anterior. Per això a la denominació antiga de Bocater s’hi va afegir la de Ca n'Enrich de Bocater, avui Bocatés.

Una galeria coberta amb quatre arcades d'arc apuntat, decorades amb rajoles hidràuliques, està protegida per una magnífica barana de ferro forjat que dona a un pati elegant. Sense interrompre la serenor de l'espai convida a acollir discretament algun desconegut viatger.

Òdena - Masia Ca n'Enrich de Bocatés
Òdena - Masia Ca n'Enrich de Bocatés
Òdena - Masia Ca n'Enrich de Bocatés

 

Ca n'Aguilera de la Costa
En aquestes contrades frontereres, en punts encimbellats i sota l'aixopluc dels castells, antigues famílies es van establir per tal de repoblar un territori considerat gairebé terra de ningú. Presidint tota la contrada, en un lloc conegut com a Aguilera –documentat des del segle xi i que fa referència al lloc on nien les àguiles–, es va començar a construir aquesta gran masia, propietat de la família homònima en el seu origen. Des del mas, sota l'ombra retallada del puig d'Aguilera, les primeres llums del matí ens permeten divisar el perfil del castell d'Òdena, que tossudament es nega a desaparèixer de l'horitzó i es manté com un inalterable record d'una històrica emparança. Les ampliacions de l'edifici, realitzades especialment des del segle xviii i fins avui, li permeten mantenir l'altiva presència arquitectònica al territori. En l'actualitat és un exemple d'adaptació d'una antiga explotació agrícola a les noves necessitats productives: acull un centre especialitzat en la cria de gossos reconegut per nombroses distincions arreu del món.

Òdena - Masia Ca n'Aguilera de la Costa
Òdena - Masia Ca n'Aguilera de la Costa

Can Magí de les Alzines
Alzines, però on són les alzines?

A banda i banda del camí, una filera d'alzines avui desapareguda ens acompanyava fins a l'esplanada del petit turó on s'aixeca la masia. En arribar, unes monumentals capçades creaven un ombratge entre la pallissa i el baluard d'entrada, fidels companys de viatge de la història d'aquesta masia documentada des del segle XV. Si volem una masia on les parets parlin, on constatar l'evolució del camp català en els darrers segles, on el gra, el vi, les ametlles, l'oli i els animals han estat protagonistes de períodes d'esplendor però també d'etapes de declivi, ens cal anar a Can Magí de les Alzines. A l'entorn de la casa, les instal·lacions agrícoles s'escampen enllaçades com en una unió simbòlica de les diverses generacions de Gavarró i Martí, que amb el seu treball i sobrietat han fet gran la finca. Moltes d’aquestes generacions han deixat constància de cada ampliació amb les inicials i la data corresponents.

Òdena - Masia Can Magí de les Alzines
Òdena - Masia Can Magí de les Alzines


Les Malloles
El treball ancestral ha guanyat feixes a l'aturonada contrada i ha construït marges i marges per conquerir uns quants bancals més. Quantes hores s'hi hauran dedicat! Calia primer despedregar, arrencar literalment les pedres de les entranyes de les vessants d'una terra aspra i grisa per després amuntegar-les i anar construint marges arreu. I de tant en tant un tros de barraca o simplement un paravent per protegir-se del fred i de la pluja.

Parlar de marges de pedra seca a Òdena és parlar indiscutiblement de la vinya. A poc a poc s'anava esglaonant el terreny, fins a convertir les esquerpes terres en feixes on plantar una altra filera de ceps i algun ametller o arbre fruiter a recer mateix de la paret.

Les Malloles, mas documentat amb el mateix nom des del segle XIV, és també com justament es denominen els plançons de cep o vinyes joves. És un lloc on l'home ha treballat incansablement per convertir el no-res en una terra fèrtil, un lloc on s'han plantat milers i milers de ceps simplement a partir de sarments clavats a terra, un lloc que ha permès viure de l'elaboració de vins i aiguardents generacions de famílies odenenques durant centúries. Un treball ingent que va ser absorbit espontàniament per un bosc de pi blanc que lentament va anar amagant sota les capçades les antigues vinyes que s'havien anat abandonant en deixar de ser rendibles. L'any 1986, un aterrador incendi va despullar les muntanyes de vegetació i els antics marges van tornar a ser protagonistes del paisatge. I ara aquelles feixes emboscades tampoc alberguen ni les soques entortolligades dels ceps ni les capçades del boscam, sinó l'ombra d'uns molins de vent símbol de l'arribada d'una nova era productiva en què l'obtenció d'energia sostenible i renovable ha substituït l'economia vitivinícola existent fins fa poques dècades.
Òdena - Masia Les Malloles
Òdena - Masia Les Malloles

 

Ca n'Aguilera de les Rovires
Magne edifici, valuosa història i influent nissaga, són expressions associades a Ca n'Aguilera de les Rovires. Documentat des del període medieval, originàriament fou conegut com a Mas de les Rovires i, des del segle xvi, com a Ca n'Aguilera de les Rovires en establir contacte amb el cognom homònim.

Com correspon a la influència i condició social generada per la fortalesa econòmica de la finca, que va anar augmentant amb el pas dels segles, les relacions amb l'Església eren de mútua complaença. Els propietaris disposaven d'un banc propi davant de l'altar de sant Pere Màrtir de l'església parroquial del castell d'Òdena, on a més hi tenien sepultura pròpia. Era un dels pocs masos d'Òdena que disposava de capella pròpia, sota l'advocació de santa Maria des de l'any 1625; l'any 1867, Alejandro Peray i Tintorer, advocat i fiscal de l'Audiència Territorial de Barcelona, propietari aleshores de la finca, va obtenir un nou privilegi de capella pública, ara sota l'advocació de Nuestra Señora del Rosario.

Òdena - Masia Ca n'Aguilera de les Rovires
Òdena - Masia Ca n'Aguilera de les Rovires


Can Sabater
Des del primer terç del segle xvi aquest mas es coneix com a Can Sabater. És un dels masos que s'han identificat pel cognom de la família que n'era propietària en algun moment de la seva història.

Als anys setanta del segle XX, al damunt mateix de l'espai que ocupaven l'antic mas i d'altres que hi havia adossats, el propietari d'aleshores, Carlos Godó Valls –segon comte de Godó–, va aixecar una nova residència pairal. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Josep Ribas i González i el disseny del jardí fou dirigit per Joan Pañella i Bonastre, director de l'escola de jardineria de Barcelona.

El nom popular amb què hom coneix Can Sabater, la Casa Gran, s'ajusta fil per randa a la seva fisonomia arquitectònica, que recrea una gran casa pairal amb una gran bassa i una gran torre. També en la mateixa línia trobem la família propietària del mas fins fa pocs temps, els comtes de Godó, Grandes de España, una nissaga amb un gran recorregut empresarial –paraires, fabricants d'indianes, industrials de filats i teixits de jute, cotó i paper–, i amb una gran trajectòria política, que ha fundat grans mitjans de comunicació del país o en forma part: La Vanguardia, El Mundo Deportivo, Antena 3, RAC1, 8TV.

I si no n'hi havia prou, la Casa Gran de Can Sabater també ha estat protagonista de la gran pantalla en ser seu d'un dels escenaris de la pel·lícula de suspens i acció The gunman, dirigida per Pierre Morel i protagonitzada per grans actors com Sean Penn i Javier Bardem.
Òdena - Masia Can Sabater
Òdena - Masia Can Sabater


Cal Jantorras
Conegut inicialment com a Mas de l'Abella –lloc documentat des del segle x–, es va passar a conèixer com a Can Jantorra, en record del propietari Joan Torra –segle xviii–. Jan és una forma comuna usada amb caràcter afectuós o simpàtic del nom Joan, el que els lingüistes en diuen un hipocorístic, que, en aquest cas, elimina la part central del mot. De forma similar diem Tesa (de Teresa), Jep (de Josep), Jana (de Joana)...
Òdena - Masia Can Jantorras
Òdena - Masia Can Jantorras

Altres masies del terme:
Òdena disposa d’un dels termes municipals més extensos de Catalunya. Per aquest motiu gran part del seu territori és rural i agrícola i disposa de grans masoveries i masos molt importants com cal Ventaiols, cal Senador, Viladés, can Jorba de les Planes, cal Vidrier, Can Vicens, Can Roig, ca l’Oranies...

Òdena - Masia Cal Déu i Ajut
Òdena - Cups de Can Brunet

Òdena - Masia Can Cesc
Òdena - Masia Can Roig

 

Diputació

Població: Òdena

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Òdena - Ajuntament
On Menjar
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Diputació de Lleida - Ara Lleida Diputació de Lleida - Patronat de Turisme Patronat de Turisme de Girona Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l´Ebre amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web