|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
Els orígens del nom Òdena poden relacionar-se amb l'àrab vulgar, (al-) cudina, és a dir, (la) riberenca, o fins i tot (al-) audana, que vol dir (la terra) molla, reblanida per les aigües. En una crònica àrab medieval es cita com a W.t.n.h. (Wutinah o Wutunah).
El poblament d'Òdena ha estat caracteritzat des d'antic per establir-se en masos dispersos i petites agrupacions en ravals escampats arreu del terme. El recinte fortificat del castell d'Òdena, que podríem considerar primer nucli antic, era certament reduït. No és fins a les darreries del segle XVIII i inicis del XIX que podem parlar d'una primera expansió poblacional al peu del castell. Gràcies a l'establiment de censos anuals per construir cases en terres la major part de les quals propietat de Can Serra, s'originen els actuals carrers del Rosari –conegut encara avui en dia com a carrer Nou–, de la Guixera i de la Torre. Cap a finals del segle xix s'amplia en direcció a l'actual carrer del Pare Ignasi.
|
Mentrestant, a dalt del castell només s'hi mantenien algunes cases i la centralitat administrativa es resignava a abandonar el turó: l'edifici que albergava l'Ajuntament, les escoles i la casa dels mestres –obra de l'any 1868 de Modest Fossas i Pi– i l'església parroquial de Sant Pere Apòstol, cremada l'any 1936.
Aquests nous carrers prenien protagonisme durant el segle XX: s'hi instal·laren fonts públiques, s'ompliren de vida, del so dels treballs menestrals i els locals d'esbarjo fructificaren el Centre Fraternal i Instructiu (1906) –amb sala de ball, cafè i biblioteca–, la ferreria de Jaime Prat e Hijo (ja el 1916), la fusteria, la carnisseria Llobet (1918) –on hi hagué també una fonda amb habitacions i sala de ball–, el forn de pa de Cal Codina, la Casa Cuartel dels Mossos d'Esquadra –al mateix edifici de la sala de ball Flor de Maig, que després fou la fusteria del Silvestre–, la fonda de Ca la Montserratina –al carrer Pare Ignasi–, l'Ajuntament –primer s'havia desplaçat provisionalment, l'any 1894, al Xipreret d'Igualada, després a una casa de lloguer al carrer del Rosari, número 17, i, finalment, al nou edifici a la plaça de les Eres (1929)–, les Escuelas Nacionales (1949) i la nova església parroquial a la plaça Major (1955).
El poble continuava escampant-se per la zona més planera, vers la carretera de Manresa. El 28 de juliol de 1912 s'havien adjudicat les obres necessàries per a la construcció del primer tram de la carretera de tercer ordre d'Igualada a Manresa, dins del terme d'Òdena. El 28 d'octubre de 1913 s'eliminava la palanca o pont de fusta del camí vell d'Igualada que servia per creuar la riera d'Òdena, ja que s'havia construït un pont nou a la carretera.
|
|
Plaça Major
L'any 1969 l'Ajuntament d'Òdena va procedir a la urbanització de l'antiga plaça de les Eres –era un indret on hi havia diverses eres de batre cereals–, per convertir-la en l'actual plaça Major. Aquest paratge, per on transcorria l'antiquíssim camí que travessant el terme d'Òdena i passant al peu del castell connectava Manresa amb el camp de Tarragona, ja des d'inicis del segle xx s'havia convertit en el centre de la població.
|
|
Els principals serveis civils i religiosos es van anar traslladant gradualment, igual que la major part de la població, des del turó i recinte del castell d'Òdena a la zona més planera, al voltant de la plaça: el 1929 s'havia aixecat el nou edifici de l'Ajuntament, el 1949 s'hi construïren les escoles al costat –avui desaparegudes en ser traslladades a l'actual recinte–, i el 1955 es va beneir la nova església parroquial.
|
|
|
|
|
|
|
Centre Fraternal i Instructiu
El "Centro Fraternal Instructivo", creat el 13 d’abril de 1906. Era una entitat que estava "a favor de la cultura, instrucción y de los principios republicanos democráticos y federalistas". L’edifici constava d’una sala de lectura-biblioteca i d’una sala recreativa. La seva planta és en forma de L. Destaca l’acroteri que amaga la teulada, les rajoles vidriades de les obertures i l’ús del maó vist dels pilars de la porta de la tanca que tanca el recinte, així com les gerres de ceràmica també vidriada que els coronen. A inicis del segle XX la consciència obrera de la població era certament important. Eren progressistes, federalistes i republicans, amb un alt nivell d’associacionisme. Fundaren el periòdic "Òdena Libre", com a expressió dels seus ideals, i que s’edità "para labrar por el Progreso y la Libertad de los Pueblos y por la redención de la sociedad esclava". El número 1 aparegué el 22 d’agost de 1915, redactat al carrer Rosari i sota la denominació de quinzenal republicano. A partir del número 9 -gener de 1916- fou editat mensualment.
|
|
|
|
Tot el recinte ha esta objecte d'una mol timportant remodelació que ha dignificat la seva història. El 7 de juny de 2019 i amb un pressupost de 2,47 milions d'euros, es va inaugurar la biblioteca municipal d'Òdena L'Atzavara. L'antic Centre Fraternal Instructiu de tres plantes acull en les dues superiors l'equipament, amb un pis intermedi destinat al públic adult i un de superior a l'infantil. A la planta inferior de l'edifici hi ha projectat un centre de dia; durant les obres es va obrir un soterrani on s'hi ha instal·lat un sistema d'energia renovable geotèrmica que manté l'edifici a una temperatura de 18ºC, un sistema que permet estalviar 10 de cada 12Kw que consumeix.
|
|
|
|
|
Font de la Torre
L’11 de novembre de 1923, l’Ajuntament d’Òdena, presidit pel seu alcalde, Joan Claret Cañellas, va realitzar un prèstec de 16.000 pta per portar l’aigua corrent a la localitat, des del lloc conegut com "els Horts" a peu de la riera d’Òdena. El projecte s’encarregà a l’arquitecte Josep Pausas i de la instal.lació de les bombes, motors i tuberies s’ocupà l’electricista igualadí Joan Guitart amb un cost de 5.450 pta. El dipòsit d’acollida de l’aigua estava previst situar-lo al costat de la torre, al "bassot" que fins fa pocs anys hi havia. Afortunadament Jaume Vich va cedir els terrenys que posseïa a peu de la torre per construir el dipòsit i a partir del qual es va distribuir l’aigua per les fonts públiques. Avui encara es conserva, a la pared del recinte del dipòsit, una placa alusiva a aquest fet. L’any 1924 Òdena ja disposava de la primera font pública, situada sota el castell. El setembre de 1926 s’inicien les obres de les fonts del carrer Rosari amb la barana de contenció de terres i la font situada prop de l’actual parada de l’autobus -aleshores del costat de la carretera de la Mancomunitat-.
|
|
|
|
Centre Unió Agrícola
Per a la construcció de l’edifici social de l’entitat denominada “Unión Agrícola”, inaugurat l’11 de gener de 1931, es van emetre 1.000 accions de 50 pessetes. Podien formar part com a socis “los agricultores vecinos de esta localidad y los propietarios, aparceros o arrendatarios de fincas rústicas de este término municipal, aún cuando no tengan vecindad en él”. Un cop superada la guerra civil, l’entitat va iniciar una nova etapa. L’associació fundada sota la denominació “Unión Agrícola”, va passar a denominar-se “Centro Local”, a partir d’uns nous estatuts presentats el 27 de març de 1947. L’objectiu de la nova entitat que mantenia com a seu social el mateix edifici, era “la cultura y la diversión, no faltando a la moral como son sus funciones teatrales, cine, baile, etc. Es rigurosamente prohibido la celebración de actos contrarios a la integridad del Estado, al Régimen constituido y a la Religión”. Aquesta circumstància es complementa amb una reglamentació de les activitats molt més restrictiva: “En las horas que determine la Junta Directiva, los socios tendrán derecho a frecuentar los salones del Centro y a disfrutar en ellos de todos los medios de distracción con que cuente la Sociedad... Tienen también derecho a presentar en el Centro a los forasteros cuya estancia en el radio no exceda de un mes, dando cuenta de la presentación al Vocal de servicio. En los días o noches de función teatral, bailes o conciertos, los socios podrán llevar al Centro a las personas de su familia dentro del tercer grado, siempre que nos sean mayores de catorce años, sin perjuicio de hacerles retirar los niños que por sus juegos o llantos, etc. privaran a la concurrencia del goce del espectáculo”. Finalment el 3 d’abril de 1977 es va donar l’edifici de l’entitat a l’Ajuntament d’Òdena. Així, en els primers anys del període democràtic, el local es va denominar “Centre Cultural i Recreatiu”, fins que a partir de la darrera remodelació s’ha tornat a identificat com Centre Unió Agrícola.
|
|
|
|
|
Poliesportiu Mestre Vila Vell
La denominació oficial és Poliesportiu Cal Mestre Vila Vell, malgrat que està situat prop del mas desaparegut que es coneixia com a Cal Mestre Vila. És un equipament obra de Susana Rodríguez Salgado i Anna Ballbè i Ambròs, amb capacitat per a uns 450 espectadors i amb una pista poliesportiva doble que permet que s'hi disputin partits de basquetbol, voleibol i futbol sala. D'ençà que es va inaugurar, l'any 2011, ha fomentat la creació de nous clubs i ha augmentat la diversificació i ampliació de la pràctica esportiva al municipi.
|
|
|
Escola Castell d'Òdena
Inaugurat el 27 d'abril de 1985, el de l'escola és un edifici innovador per a una construcció educativa. La planta és rectangular, de dos pisos, amb una coberta plana, sense teulada. A la planta baixa hi ha algunes aules, sales d'ordinadors, biblioteca, l'administració i el gimnàs. Al segon pis hi trobem el gruix de les instal·lacions docents, amb les classes articulades seguint un passadís distribuïdor.
L'any 2009 es va ampliar el recinte amb noves aules destinades al parvulari, la cuina i el menjador. El projecte d'ampliació fou redactat per l'equip d'arquitectura Pich-Aguilera. S'hi va emprar un sistema constructiu conegut com a Teccon.
|
|
|
|
|
|
