Molí de la Vila i altres molins paperers ***

Molí de la Vila
Edifici on està ubicat el Museu Molí Paperer de Capellades. "És una constucció de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats.

Fou construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural.

Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major.

En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria.

Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el "sindicato vertical" franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic.

El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963.

L'any 1968 es va aprovar la creació del "Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media", entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes."

Molí Vell de Capellades
"El més antic alineat al camí, és de planta baixa, planta pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al camí, acabades amb imbricació de maó i teula. El primer molí que s'hi va situar fou el de Jacint Faulí, que l'havia posat en marxa el 1725, però sembla que la seva existència fou efímera. Però, en realitat, el "Pas de l'Aigua" fou conegut pels molins allà edificats per la família Romaní, que foren els promotors del molí objecte d'anàlisi. El primer, fou el de Tomàs Romaní que datava de la primera meitat de la dècada de 1730. Tenia com a objectiu construir un o més molins paperers, drapers o fariners. Amb aquest objectiu es podia valer de les aigües de l'Anoia, des del Torrent del Carol fins a la part superior de "dita riera" a la peça de terra de Francesc Coca. Segons la inscripció present en un dels miradors, la data de la seva posada en funcionament fou l'1 de maig de 1731.

Aquesta ampliació va comportar un llarg plet interposat pel seu germà Josep, propietari d'un molí paperer proper, a causa de l'abastament comú d'aigua, que arribava als molins pel rec derivat per la resclosa de sota el Capelló. El molí va tenir diversos arrendataris al llarg del segle XIX.

A mitjans del segle XX, "Papelera del Besós" es va fer amb la propietat d'aquest edifici, tot deixant les instal·lacions del "Molí Vell" per a usos auxiliars. A inicis del segle XXI, aquesta fàbrica fou adquirida per la multinacional finlandesa Ahlstrom."

Molí Xic de Capellades
"També conegut com a Paperera Munné, fou construit al segle XVII, amb successives reformes i ampliacions segles XIX i XX. La distribució interna presenta els tres nivells originals: el de producció, el d'habitatge i el d'assecatge, però amb canvis en la seva funció, de cara a les necessitats productives actuals. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de les tres plantes superiors i, degut a que actualment no s'utilitzen, mantenen la seva antiga fisonomia (amplis espais sense divisions internes i sota coberta característica). 

Posteriorment, fou controlat per la família Romaní de Cal Ramonet, que ja havien estat arrendataris del molí a finals del segle XVIII. A partir de 1817 la família Romaní va posar en arrendament el molí a partir de llavors. Al 1886 ja era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní.

A inicis del segle XX era gestionat per l'empresa Vilaseca, tot funcionant amb màquina rodona. A part, mantenia simultàniament el seu ús fariner fins a la dècada de 1940. Cap a finals d'aquesta dècada va ser adquirit pel paperer Jaume Munné i Martorell i comença la seva transformació, amb la incorporació d'una nau industrial, per a la instal·lació de nova maquinària paperera. L'espai de l'antic molí es manté actiu en la fase de preparació i distribució de la primera matèria de l'empresa Papelera Munné S.A"
 

Molí de can Munné o d'en Farreres
Antic molí paperer existent des de principi del segle XVIII gairebé al capdavall de la Costa dels Molins. Fins almenys a principi del segle XIX els Ferreres en foren propietaris, però al llarg d’aquest segle el molí passà per diversos propietaris, fins que el 1918 passà a mans dels Munné, introductors de les màquines planes per a la fabricació del paper de barba i cartolines de fil. La fabricació actual, traslladada a l’antic Molí Xic, feu que des de 1982 aquest edifici restés improductiu. No obstant això, la família Munné ha tingut cura de conservar-lo en perfecte estat, essent les seves instal·lacions un museu de l’elaboració mecànica del paper durant la primera meitat del segle XX. L’edifici conserva un oratori dedicat a l’Esperit Sant i a sant Isidre amb pintures al fresc.

Aquest molí era un dels cinc que apareixien en el Capbreu de 1735-1739, localitzat en aquell cas al Pla de Vila. En la documentació apareix com a "molí paperer amb casa i hort". La família Marra no el va gestionar directament i ben aviat el va posar en arrendament.

L'any 1771, s'efectuen reformes i es disposa l'escut que presideix el portal principal. En un altre document de 1786, apareix com de tina única. Ambdós indicadors apunten a un molí paperer de modestes dimensions. En el Capbreu de 1805 consta com a propietari Antoni Marra i Romaní, tot recordant l'antiga condició de molí retorcedor de llana. El 1849 va ser sotmès a diferents reformes.

Posteriorment, el Molí del Pla va passar a ocupar un lloc en el conjunt de molins de l'empresa Vilaseca, que el va comprar el 29 d'agost de 1940. Durant força temps es va mantenir en desús, començant un procés de deteriorament evident. A començament de la dècada de 1990, es va iniciar la seva rehabilitació. En l'actualitat es mostra plenament restaurat, amb l'estructura totalment consolidada, un manteniment acurat d'espais interiors i l'enjardinament de l'entorn immediat -abans hort del molí-, on es manté una antiga pila paperera de pedra i alguns elements procedents d'altres molins de l'empresa J. Vilaseca SA. Els espais interiors s'utilitzen per a reunions i actes de l'empresa propietària."

Text: Juan García Targa. Mapa del Patrimoni de Capellades. Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.