Veïnat de la Font de la Reina de Capellades

El veïnat de la Font de la Reina constituïa un lloc estratègic de pas en el camí ral en el sector que unia la vila d’Igualada amb la de Piera, fet que explicaria l’existència de nombrosos hostals. Al costat d’un dels portals adovellats d’un d’aquests establiments adreçats als viatgers, Ca n’Alòs datat en el segles XVI-XVII, hi ha una font neoclàssica esculpida en forma de bust femení, de la qual brollaven dos raigs d’aigua dels seus pits. Hom creu que fou esculpida en memòria de la reina Peronella d’Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que el 1151, traslladant-se a la ciutat comtal, va passar pel lloc, que ha conservat en el seu topònim el fet històric. Un altre hostal situat en aquest veïnat va ser l’Antic Can Bernat, datable en el segle XVII, que conserva un portal adovellat amb un escut.

Capellades - Veïnat de la Font de la Reina - Ca l'Anton

Des de mitjans del segle XVIII la Reial Junta de Comerç de Barcelona establí en aquest punt del camí ral d’Aragó un control de verificació obligatori per a tots els paperers del Principat que servien els organismes oficials. La Font de la Reina es convertí en un enclavament de constant moviment de carros que transportaven paper català cap a la península, en especial cap a Madrid, tal com recull el Baró de Maldà a la darreria del segle XVIII.

Al veïnat de la Font de la Reina trobem la capella de santa Bàrbara, d’una nau amb coberta a dues vessants i sostre pla. Presenta un portal allindat i un campanaret d’espadanya. La primera construcció dataria al menys del segle XII com a sufragània de la Pobla de Claramunt. L’actual edifici podria datar-se al segle XVII, època en què es portaren a terme alguns enterraments en el fossar existent al costat de la capella. L’any 1718 va ser incorporada a la parròquia de Capellades. Tancada al culte l’any 1919, pel seu estat d’abandonament, fou reoberta el 1925 després de la restauració costejada pels marquesos de La Pobla de Claramunt. Després de la profanació patida a la guerra civil va estar tancada entre 1969 i 1987; un any després es va iniciar el procés de restauració a càrrec dels Amics de la Capella de Santa Bàrbara.