Nucli històric de Capellades

Casa de la Vila
L’edifici de l’Ajuntament de Capellades, edificat en un terreny cedit per Ramon Godó Lallana -hereu del periòdic La Vanguardia, diputat pel districte d’Igualada (1898-1905) i primer comte de Godó- es troba situat al carrer Onze de setembre, entre les places de l’Església i de sant Miquel, constitueix un exemple d’edifici eclèctic que combina la tendència neoclàssica amb el naixement del gust per l’ornamentació del modernisme. Així, doncs, construït el 1905, a cavall entre dos corrents artístics, utilitza la simetria i l’ús d’elements de tradició clàssica amb un marcat caràcter de tendència decorativa. És un edifici de dos pisos amb tres obertures d’arc de mig punt a cadascun d’ambdós nivells. Les de la planta baixa formen un porxo que precedeix la porta de l’edifici pròpiament dita. Les obertures superiors obren l’edifici a una balconada de balustres. En aquest nivell o pis sis columnes de capitell compost i decoració de fulles d’acant a la part baixa del fust emmarquen les obertures. Corona l’edifici una cornisa que reposa sobre mènsules decorades amb elements vegetals. Finalment cal destacar també la decoració de temàtica geomètrico-vegetal de les mènsules sobre les que reposa la balconada.

Casa Ubach
Aquest habitatge, que data de 1852, és un exemple més de les construccions que dintre dels cànons neoclàssics es bastiren a la vila de Capellades. Ubicat a la plaça de sant Jaume, és un edifici que consta de planta baixa i dos pisos. A partir del primer pis, tres pilastres decoratives d’ordre corinti emmarquen la façana, trencada la central per una fornícula o capella a la part baixa. Aquest mateix esquema de pilastres decoratives a la façana el trobem en un altre edifici del carrer de sant Francesc, encara que en aquest cas són quatre i l’ordre utilitzat és el jònic. El coronament de la casa Ubach el constitueixen una balustrada i unes copes.

Grup escolar Marquès de la Pobla
Conjunt format per tres edificis construïts dins el corrent artístic del noucentisme, dos dels quals de planta quadrada, coberts amb teulada a quatre vessants, amb ràfec sobresortint de l’edifici, presenten un nexe d’unió consistent en un cos d’edifici allargat, més baix que els anteriors. Un porxo amb columnes jòniques i coberta de teules precedeix cadascun dels accessos principals als diferents cossos d’edifici. A la façana cal destacar els esgrafiats amb jardineres i garlandes florals que ornamenten la part superior de les finestres.

Capellades - Grup Escolar Marqués de la Pobla

Col·legi-Convent de la Divina Pastora
La comunitat de Terciàries Caputxines o germanes de l’Institut de Religioses de la Mare del Diví Pastor, establertes a Capellades l’any 1858, aixecaren un nou convent l’any 1862 en el lloc que havien ocupat els estricadors (els qui aclarien i desembullaven les troques de fil generalment desprès de l’operació del tenyit) de la confraria dels paraires o manufacturers de la llana. El nou edifici, sota les directrius de les tendències neoclàssiques, consta de dos cossos de coberta plana, coronada per una cornisa sobre mènsules: el més alt, dedicat a col·legi, i el més baix, dedicat a recinte conventual. La capella, que presenta una rosassa semicircular a la façana, és coronat per un frontó triangular. Les obertures del conjunt, malgrat ésser arquitrabades, presenten un trencaigües d’arc de mig punt que contrasten amb el caràcter rectilini de tot l’edifici. La construcció, que utilitza el travertí, a la vista a les cantoneres, no obstant presenta un acabat arrebossat.

Capellades - Col·legi i convent de la Divina Pastora

Capella del Pilar
Ermita erigida l’any 1801 per la família Serra, importants fabricants paperers de la vila, el paper de la qual, de gran qualitat, va ser emprat per destacats artistes, com és el cas de Francisco de Goya o Ramon Casas. El culte es dedicà a la Mare de Déu del Pilar. La imatge d’aquesta santa presideix el retaule de l’altar major i hi ha també les imatges de Sant Joan i Santa Victòria.

Societat la Lliga
Edifici d’estil eclèctic, que trobem al carrer del Pilar, construït a principis del segle XX -consta l’existència de l’entitat la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola des de 1901-. És una construcció d’una sola planta, de la qual cal destacar els elements constructius ornamentals així com l’esgrafiat de la seva façana.