Carrer dels Banys de la Garriga ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º L’antic camí ral prengué el nom de carrer dels Banys per la seva tradició balneària a La Garriga. La utilització de les aigües es fa palesa a través del temps. Restes romanes testimonien l’ús de les seves aigües i sabem per exemple que el 1400 el rei Martí l’Humà i la seva esposa hi feren estada per prendre les aigües. Aquesta característica propicià que a principis de segle XX, fins els anys 30, la burgesia deixés la seva empremta en aquest carrer a través de les seves mostres modernistes i noucentistes, amb nombroses obres de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, encara que ha mantingut algun testimoni del seu passat com Can Pere Fuster (s. XVI). A més dels exemples modernistes del Balneari de Blancafort (núm. 59) o la casa Ramon Reig Argelagós (núm. 46) i noucentistes de la casa Pilar Cabré (núm. 36) i de la casa Albert Compte (núm. 49) algunes considerem que mereixem descripció individualitzada.
Casa Raspall o Casa Mercè Mayol | ||||||
A can Raspall o casa Mercè Mayol (núm. 40), antiga masia del segle XIV, Manuel Joaquim Raspall i Mayol portà a terme l’any 1903 la seva primera obra, remodelant la casa pairal de la seva mare, introduint el corrent modernista a La Garriga.
| ||||||
| ||||||
|
Es tracta d’un edifici de dues plantes i golfes. La remodelació va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l'edifici, mantenint les finestres gòtiques i les galeries superiors i a la vegada introduí nous elements de l'estètica modernista del moment com les baranes de ferro forjat amb motius florals i els vidres emplomats a portes i finestres. Aquesta obra reflecteix la influència del seu mestre Josep Puig i Cadafalch. | ||||||
| ||||||
|
Assentada damunt d’un sòcol de maçoneria de pedra, la construcció presenta parets carreuades a la planta baixa, amb obertures emmarcades de maó. Una motllura separa la planta baixa del pis superior fet amb maó i obertures de pedra. La porta d’entrada i la obertura del balcó del primer pis són d’arc deprimit. Corona l’edifici un ràfec a dues vessants suportat per mènsules de fusta treballada, entre les quals hi ha una sanefa de motius geomètrics | ||||||
| ||||||
|
L’edifici, restaurat el 2007, s'ha convertit en un centre d'interpretació del modernisme al municipi i allotja diverses institucions culturals i, des del 2014, acull el fons documental cedit pel biògraf de l’arquitecte, Lluís Cuspinera, amb gran quantitat de documents originals de Manuel Joaquim Raspall. | ||||||
| ||||||
|
El 1920, i sota el corrent noucentista, s’amplià la Casa Raspall, amb una casa unifamiliar, adossada, de planta baixa, dos pisos i torrassa, la Casa Mayol (núm. 38). En aquest cas es tracta d’una obra completament feta de maó. Cal destacar la torrassa de la segona planta, coronada per un mirador. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Al segon pis s’obre una galeria suportada sobre mènsules de pedra. El ràfec de coberta és prolongació de l'edifici del costat.
| ||||||
Manuel Joaquim Raspall fou l’artífex de la casa-botiga Josep Reig Argelagós (núm. 44), una obra entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, bastida sobre sòcol de maçoneria, amb un plafó de rajoles marró i ocre entre obertures, coronades per rètols de cal·ligrafia modernista amb el nom del propietari JOSEP REIG i la seva activitat LAMPISTERIA, AGUA:GAS / ELECTRICIDAD.
| ||||||
| ||||||
|
Al primer pis s’obre un balcó amb barana de forja, suportat per mènsules decorades amb trencadís ceràmic i elements de ceràmica vidriada; a la part baixa de cada mènsula hi ha un element decoratiu geomètrico-floral de ferro forjat adherit al mur i encerclat per un motiu esgrafiat. Les obertures de les golfes són tres finestres geminades limitades per pilastres que suporten el ràfec, Entre aquestes pilastres discorre una sanefa de motius florals feta amb la tècnica de l’esgrafiat.
| ||||||
| ||||||
Casa Lluís Ambrós | ||||||
| ||||||
|
A cavall entre el modernisme i el noucentisme Manuel J. Raspall va projectà la casa Lluís Ambrós Martí, al núm. 47 del carrer. Es destacable el balcó, suportat per mènsules de maó, amb barana de forja encastada entre murs d’obra a les bandes. L’element més diferencial el trobem en unes cartel·les, que flanquegen l’obertura del balcó, delimitades per pilastres de maó i decorades amb esgrafiats de tipus geomètric. Per sobre d’elles s’obren unes petites finestres calades corresponents a les golfes Aquest habitatge combina el tractament decoratiu i esvelt modernista d’alguns materials contraposat a una estructura de línies simples i pesants (laterals del balcó) més propi del noucentisme
| ||||||
| ||||||
|
A la planta baixa s’obre el portal d’arc mixtilini esglaonat així com un finestral a la banda dreta. A la banda esquerra s’obre un gran finestral obert a les dues façanes amb una columna d’estil clàssic a la cantonera. La part superior de l’edifici està compost per dos cossos diferenciats, un sobre la porta i finestra de la part baixa amb finestra i balcó d’obertures d’arc escarser de maó amb tractament de pedra a les bandes; i l’altre cos, una torrassa amb balconada al primer pis d’obertura semblant a les de l’altre cos però amb emmarcament complet de pedra.
| ||||||
| ||||||
|
En la mateixa línia trobem una finestra al mur lateral. El segon pis de la torrassa presenta finestres d’arc rebaixat a ambdues façanes. Els dos cossos d’edifici resten tancats per ràfecs de gran volada suportats per mènsules, que en el cas del cos baix de l’edifici són esglaonades de maó, entre les quals hi ha una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics.
| ||||||
| ||||||
|
El tractament que es dona als elements de ferro forjat (baranes, porta i reixes de la tanca del jardí a la part posterior de la casa) és de una geometria molt estilitzada. El mur lateral de la resta de l’edifici utilitza el carreu de pedra i només utilitza el maó al pis superior que es correspon amb la façana de darrera on s’hi obre una galeria tancada amb fusta.
| ||||||
L’obra de l’arquitecte Raimon Duran i Reynals en aquest habitatge noucentista (núm. 45) retorna a les formes i motius renaixentistes. Es tracta d’una casa de pisos construïda entre mitgeres i fent cantonada, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures de la planta baixa, d’arc escarser i rebaixat, es troben envoltades d’un esgrafiat de carreus. Les obertures del primer pis, totes rectangulars, resten emmarcades per un esgrafiat que dibuixa timpans oberts amb floró al mig sobre les finestres i dobles columnes estriades de tipus corinti flanquejant les obertures. Entre els parells de columnes l’esgrafiat dibuixa diferents motius decoratius de tipus geomètric i la personificació de les quatre estacions, dues i dues, als extrems.
| ||||||
Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un fris esgrafiat del qual cal destacar els balustres sota de les finestres com si es tractés de balcons entre decoracions geomètriques. Al pis superior les obertures són d’arc rebaixat. L’esgrafiat d’aquest segon pis remarca el perfil de les finestres i corresponent-se amb el pis inferior en aquest cas les columnes presenten decoració floral i ens els espais entre parells de columnes uns gerros sobre pòdium. L'estuc de les cantonades és carreuat. Les obertures de les golfes son ovals, d’una de les quals sobresurt els pescant de la corriola. L’esgrafiat en aquesta part és de motiu geomètric.
| ||||||
| ||||||
|
Com dèiem al principi, el carrer dels Banys té el seu origen en el Camí Ral, i com a tal tingué una vida molt anterior als corrents arquitectònics d’entre començament del segle XX i la Guerra Civil. La casa Fúria testimonia l’urbanisme d’aquest vial ja al segle XVI.
| ||||||
| ||||||
|
La denominació de Pou calent testimonia el termalisme d’aquest sector. Consta d'una obertura tipus finestral i una font a la part inferior. La finestra és de llinda i brancals de pedra. A la llinda hi ha gravada la data 18/63 i esculpit l'escut antic de la Garriga, amb les quatre barres, la corona de municipi i les palmes del martiri de Sant Esteve, patró de la vila. A la part inferior, hi ha el brollador de coure que surt d'un sòcol aplacat de pedra que porta la inscripció: POU CALENT. L'aigua cau dins d'una pica amb reixa. Fou restaurada el 1986.
| ||||||
| ||||||
|
Altres elements que relaten el passat del carrer són algunes llindes, en particular dues que parlen dels seus propietaris com a menestrals del ferro, una d’un ferrador d’animals on podem veure diferents estris propis de l’ofici com l’enclusa, les tenalles, una ferradura, els claus, el botavant per retallar les peülles i el martell de ferrar. Aquesta llinda porta la data 1572 gravada a l’enclusa; l’altra és molt més simple, tan sols hi ha gravada una enclusa. No és gens estrany que al peu del Camí Ral per on passaven les cavalleries hi hagués menestrals a punt per ferrar-les.
|
